Concert d'ocells
per Isabel Olesti
L'inici de primavera ens enganxa al mig de Sardenya. Comprovem que a l'Alguer la gent sap català però ningú el parla normalment, com passarà a Barcelona d'aquí uns anys. Ens endinsem a la Sardenya més antiga, al segle XVI a.C. Som al nuraghe Santu Antine, voltats de petits volcans extingits fa milers d'anys, en una gran esplanada on comença a despuntar un tou d'herba d'un verd intens. De lluny ja destaca la immensa torre circular de més de disset metres d'alçada, feta de blocs de pedra basàltica, amb forats que els coloms aprofiten. Al voltant, les restes de les cabanes. Fa un no sé què entrar a la torre central i passejar pel laberint de corredors. Pugem fins a l'últim pis, que permet veure tota l'esplanada, amb els bastions que formen el complex arqueològic. El cel és d'un blau cegador, l'aire tebi. Se sent olor d'herba humida i dóna gust omplir els pulmons d'aire fins que sembla que rebentin. Però hi ha una cosa que destaca per damunt de tot: és la piuladissa d'ocells que planen per damunt dels nostres caps i que de tant en tant desapareixen pels forats de les mil·lenàries pedres del nuraghe. Són merles que s'aturen confiades damunt la torre i fan un concert espectacular amb tota mena de sons. Un estol de corbs les acompanyen amb els seus crits mentre els coloms fan el seu particular parrupeig. La simfonia mereix el silenci absolut. I quedem immòbils, absorts, escoltant l'improvisat concert. Aquí l'aplaudiment no s'hi adiu, però els donem les gràcies i pensem que la primavera no podria començar millor.
(Avui, 2 abril 2009 )
L'Alguer i la llengua
per Luca Scala
Llig amb sorpresa l'articlet Concert d'ocells a Diàleg (AVUI del 2 d'abril) notant-hi una coseta (bé, pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada molt de passada sobre l'Alguer: "Comprovem que a l'Alguer la gent sap català però ningú el parla normalment". Ui! Jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada dia normalment en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs, mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem "algú"! Ara resulta que no sem "ningú". O potser no ho sem "normalment", ves a saber tu. Haurem d'adaptar-nos a la realitat a corrida feta, com en diem, i començar a emprar l'italià definitivament, allò que la gent gran nostra encara defineix com "parlar en senyor". Bé, a part de la ironia, dissortadament des d'aquí constatem una manca d'informació sobre l'Alguer molt gran.
Crec saber d'on naix l'equívoc. La gent que ve a l'Alguer s'està sobretot al casc antic, perquè és més bonic, amb els carrers enginquetats (amb còdols), les esglésies i els palaus, restaurants i bars, torres i muralles, amens passejos amb l'escenari del mar i del Cap de la Caça de fons. Al casc antic d'algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n'és un), el barri està despoblat després de la gran migració als barris perifèrics començada massivament als anys 70. Ara hi ha poc més d'un miler de residents que majoritàriament són nats fora, sobre uns 45.000 habitants de la ciutat. Així, si es vol sentir parlar català pel centre històric, cal esperar potser les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar després de la feina. Pensau, però, que als algueresos que han anat a Barcelona els succeeix el mateix: quan hi van, no senten ningú que parla català! Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativa al que s'hi diu de Sardenya: la construcció megalítica tan poètica té nom català. Els algueresos, des de fa segles, l'anomenem nurag, amb so [k] final. Als diccionaris hi és.
(Avui, 5 abril 2009)
L’Alguer
per Joaquim Arenas i Sampera
A la columna d'Isabel Olesti de dijous dia 2 d'abril s'afirma que a l'Alguer la gent sap català, però que ningú no el parla normalment. Sortosament, les paraules d'Olesti no es corresponen del tot amb la realitat, ja que per saber la situació sociolingüística de l'Alguer cal conèixer els barris perifèrics de la ciutat i no només el centre històric, on la població algueresa resident és escassa.
Dels més de 40.000 algueresos, estimació que he pogut fer al llarg de molts anys de contacte, 18.000 saben alguerès, i la majoria l'entenen. D'aquests, 13.000 saben parlar el català de l'Alguer, però només l'usen si la circumstància ho exigeix o si l'interlocutor català persisteix, en el diàleg, en la llengua que li és pròpia. Els altres 5.000 restants són els que parlen el català de l'Alguer normalment, és a dir a casa i al carrer. El conjunt de coneixedors de l'alguerès creix, des de fa uns anys, per la presència de classes d'aquesta llengua a l'escola, gràcies a Òmnium Cultural, al Centre Montessori, i a l'escola maternal en alguerès, la Costura i a altres activitats associatives que es fan en el mateix sentit.. A l'Alguer, la gent sap parlar català i hi ha un contingent, no menyspreable, que el parla usualment.
(Avui, 6 abril 2009)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Arenas i Sampera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joaquim Arenas i Sampera. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 d’abril del 2009
La progressiva recuperació de l'alguerès
per Joaquim Arenas i Sampera
L' Alguer potser viu la seva última agonia", havíem sentit dir a Mn. Manunta a principis dels 90. Si la mort, frustradora eterna d'il·lusions, no hagués segat el ramat de projectes d'aquell alguerès exemplar, avui tanmateix podria comprovar com l'agonia temuda i anunciadora d'una fi indefectible s'ha trasmudat en una situació de salut lingüística diagnosticable d'estat greu però molt millor del que hom podia esperar dotze anys enrere.
Així com no és creïble de manera absoluta que la guerra la guanyen els poetes o que, a darrera hora, són quatre soldats herois els que salven el país de l'ensulsiada, amb el redreçament lingüístic i cultural que viu l'Alguer i que es palpa tampoc es poden practicar simplificacions. Per bé que massa sovint no es fa perceptible l'existència d'una empresa cultural associativa i la imatge que s'intenta prodigar no sigui precisament d'unitat d'acció, la realitat, la vivència popular de la identitat algueresa, el sentit de la història superen la possible imatge equívoca, perquè no en el fons, sinó que en el mateix trespol de la vida ciutadana, a l'Alguer, totes les inquietuds catalanistes apunten a un sol objectiu: recuperar la llengua i treballar per al seu ús i mantenir la persistència dels trets culturals que identifiquen la ciutat com a catalana.
El programa de cursos de català de l'Alguer, nom oficial de la variant algueresa, és promogut per dues associacions i compta amb una assistència d'alumnes ben satisfactòria. Al centre Montessori (CM) s'hi imparteixen cinc nivells de català estàndard, amb prop de cent alumnes.
A les escoles, el Projecte Palomba del mateix CM ha aconseguit enguany que prop de dos mil alumnes segueixin classes d'alguerès a les escoles i instituts. Això vol dir que 350 alumnes cada matí de cada un dels dies laborals de la setmana (6) rebran una hora de classe de català.
No s'aturen aquí les possibilitats d'aprenentatge de l'alguerès i de l'estàndard. Des de fa quatre cursos es pot fer a l'Alguer una carrera sencera en català. Un ensenyament a distància per mitjà de la Universitat Oberta de Catalunya.
S'està a punt de constituir dins del mateix Centre Montessori una escola de mestres per formar lingüísticament i didàctica futurs ensenyants d'alguerès.
Si comentant l'acció en l'àmbit de l'ensenyament hem despès gairebé tot l'espai que la prudència aconsellava omplir, seria igualment convenient esmentar les publicacions, grups de treball, festes populars i manifestacions a l'Alguer avui dia.
El dissabte dia 1 de març es va viure una efemèride que per als algueristes esdevindrà històrica. La sala del convent de Sant Francesc de l'Alguer acollia amb les seves formes senzilles, però amorosides, la presentació oficial del treball Català de l'Alguer. Criteris de llengua escrita.
L'obra en qüestió és el fruit d'un treball, iniciat fa deu anys, de recerca, discussió i estudi. Una obra treballada en col·lectivitat i que, amb rigor i saviesa, ha transformat en paper escrit el lingüista Luca Scala.
L'elaboració del treball obeïa a una necessitat ineludible. Una llengua o la seva variant en un territori concret necessita un model de referència, un registre que aporti seguretat de correcció en el seu ús, especialment quan la variant dialectal és ensenyada a l'escola i en altres cercles culturals. L'alguerès, doncs, disposa ara d'aquest instrument, validat el dia 22 d'abril del 2002 per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
La concurrència va ser abundosa aquell dissabte a la tarda, el primer dia de març. Presidia el síndic de l'Alguer, Sr. Marco Tedde, i l'acompanyaven autoritats polítiques i acadèmiques catalanes, entre les darreres el Dr. Joan Martí, president de la Filològica de l'IEC. Va ser per a Òmnium Cultural de l'Alguer i per a Enllaç tota una celebració, i ambdós presidents hi ocupaven llocs de preferència.
Avui 14 maig 2003
L' Alguer potser viu la seva última agonia", havíem sentit dir a Mn. Manunta a principis dels 90. Si la mort, frustradora eterna d'il·lusions, no hagués segat el ramat de projectes d'aquell alguerès exemplar, avui tanmateix podria comprovar com l'agonia temuda i anunciadora d'una fi indefectible s'ha trasmudat en una situació de salut lingüística diagnosticable d'estat greu però molt millor del que hom podia esperar dotze anys enrere.
Així com no és creïble de manera absoluta que la guerra la guanyen els poetes o que, a darrera hora, són quatre soldats herois els que salven el país de l'ensulsiada, amb el redreçament lingüístic i cultural que viu l'Alguer i que es palpa tampoc es poden practicar simplificacions. Per bé que massa sovint no es fa perceptible l'existència d'una empresa cultural associativa i la imatge que s'intenta prodigar no sigui precisament d'unitat d'acció, la realitat, la vivència popular de la identitat algueresa, el sentit de la història superen la possible imatge equívoca, perquè no en el fons, sinó que en el mateix trespol de la vida ciutadana, a l'Alguer, totes les inquietuds catalanistes apunten a un sol objectiu: recuperar la llengua i treballar per al seu ús i mantenir la persistència dels trets culturals que identifiquen la ciutat com a catalana.
El programa de cursos de català de l'Alguer, nom oficial de la variant algueresa, és promogut per dues associacions i compta amb una assistència d'alumnes ben satisfactòria. Al centre Montessori (CM) s'hi imparteixen cinc nivells de català estàndard, amb prop de cent alumnes.
A les escoles, el Projecte Palomba del mateix CM ha aconseguit enguany que prop de dos mil alumnes segueixin classes d'alguerès a les escoles i instituts. Això vol dir que 350 alumnes cada matí de cada un dels dies laborals de la setmana (6) rebran una hora de classe de català.
No s'aturen aquí les possibilitats d'aprenentatge de l'alguerès i de l'estàndard. Des de fa quatre cursos es pot fer a l'Alguer una carrera sencera en català. Un ensenyament a distància per mitjà de la Universitat Oberta de Catalunya.
S'està a punt de constituir dins del mateix Centre Montessori una escola de mestres per formar lingüísticament i didàctica futurs ensenyants d'alguerès.
Si comentant l'acció en l'àmbit de l'ensenyament hem despès gairebé tot l'espai que la prudència aconsellava omplir, seria igualment convenient esmentar les publicacions, grups de treball, festes populars i manifestacions a l'Alguer avui dia.
El dissabte dia 1 de març es va viure una efemèride que per als algueristes esdevindrà històrica. La sala del convent de Sant Francesc de l'Alguer acollia amb les seves formes senzilles, però amorosides, la presentació oficial del treball Català de l'Alguer. Criteris de llengua escrita.
L'obra en qüestió és el fruit d'un treball, iniciat fa deu anys, de recerca, discussió i estudi. Una obra treballada en col·lectivitat i que, amb rigor i saviesa, ha transformat en paper escrit el lingüista Luca Scala.
L'elaboració del treball obeïa a una necessitat ineludible. Una llengua o la seva variant en un territori concret necessita un model de referència, un registre que aporti seguretat de correcció en el seu ús, especialment quan la variant dialectal és ensenyada a l'escola i en altres cercles culturals. L'alguerès, doncs, disposa ara d'aquest instrument, validat el dia 22 d'abril del 2002 per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
La concurrència va ser abundosa aquell dissabte a la tarda, el primer dia de març. Presidia el síndic de l'Alguer, Sr. Marco Tedde, i l'acompanyaven autoritats polítiques i acadèmiques catalanes, entre les darreres el Dr. Joan Martí, president de la Filològica de l'IEC. Va ser per a Òmnium Cultural de l'Alguer i per a Enllaç tota una celebració, i ambdós presidents hi ocupaven llocs de preferència.
Avui 14 maig 2003
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
