Futbol i ideologia política

Segons el darrer sondeig del Centro de Investigaciones Sociológicas espanyol la gent de dretes de l’Estat és majoritàriament del Real Madrid (50% dels que es consideren de dretes, 42% dels que es consideren de centredreta), mentre que l’esquerra és més del Barça. Els simpatitzants del FC Barcelona entre els electors d’esquerres (41,3%) dupliquen els simpatitzants del Madrid (20,3%) d’aquesta mateixa franja ideològica. En canvi, no arriben al 20% els simpatitzants del Barça entre els que es consideren de dretes (18,8%) o de centredreta (16,1%). Cal tenir en compte que en la mitjana estatal (comptant, doncs, els catalans), els simpatitzants del Barça són un 25,7% dels enquestats, mentre que els partidaris del Real Madrid són un de cada tres ciutadans de l’Estat (comptant també els catalans).

El València, l’Athletic de Bilbao i l’Atlético de Madrid són els equips que, a continuació dels dos esmentats, tenen més partidaris, però cap d’ells no arriba al 6% de suport global a l’Estat. Ideològicament, els de l’Athletic són majoritàriament d’esquerres (0% de suports entre els ciutadans que es consideren de dretes), els de l’Atlético de Madrid van molt empatats (tot i que amb més suport de l’esquerra que de la dreta) i els del València són molt majoritàriament de dretes (15,6% de suport de la gent de dretes davant 1,4% de la d’esquerres).

També són significatives les dades futbolístiques amb relació al vot declarat. Els dos grans partits polítics estatals, PP i PSOE, tenen més simpatitzants del Real Madrid que del Barça, però així com només un 13,7% dels votants del Partit Popular simpatitza amb el Barça i prop del 50% són partidaris del Real Madrid, pugen al 26% els votants del PSOE que diuen que són del Barça i baixen a un 33% els del Real Madrid (els del PSOE coincideixen amb la mitjana estatal). En canvi, gairebé el 30% dels que es qualifiquen com a votants d’Izquierda Unida diuen que prefereixen el Barça, davant un 25% que simpatitzen més amb el Madrid.

Pel que fa als partits d’àmbit nacional, les dades són rotundes: gairebé el 85% dels electors de CiU i més del 93% dels d’ERC sintonitza amb el FC Barcelona, i la resta de les simpaties (15% dels de CiU, 7% dels d’Esquerra) se les han de repartir els altres equips de l’Estat.

Segons la mateixa enquesta un 35% de la gent situada a l’esquerra té interès per la selección española, mentre que entre el 53 i el 65% de la gent de centre i de dretes té interès per aquest equip de futbol.

(Elaboració pròpia a partir de les dades de Carles Castro, La Vanguardia 20 juliol 2009)

Ja he votat

Hi ha uns senyors que ens deuen vint sous. Ens reunim la família, molt extensa i amb moltes vinculacions, de manera que hi ha gent emparentada amb els deutors i tot, i constatem que inicialment no estem d'acord en el nombre de sous que ens deuen aquells senyors. Al final, però, tret d'un membre de la família, arribem a l'acord conjunt que aquells senyors ens deuen dotze sous. Fem l'escrit corresponent reclamant-los, i aquells senyors ens contesten amb un altre paper que diu que ens donaran un sou i mig i potser més endavant un altre, i que signem el paper i aquell sou i mig és nostre, i no se'n parli més fins d'aquí a vint-i-cinc anys.

1) N'hi ha que diuen: "Acceptem-ho!, més val això que res, peix al cove!" 2) Uns altres diuen: "Això és una presa de pèl, si en volem dotze, hem de tornar a començar i demanar-ne vint-i-cinc, pel cap baix." 3) Els de la minoria que no volien ni els dotze, perquè els semblava que aquells senyors no ens devien res, diuen: "Ni parlar-ne d'un sou i mig, estem en paus." 4) Uns altres diuen: "Qui són aquests senyors deutors per canviar una altra vegada el deute? Ens en devien vint i estàvem disposats a acceptar-ne dotze, però aquests dotze ja van ser el resultat d'una negociació prèvia amb gent que representava els deutors, de manera que els pactes i les rebaixes ja estaven fets i tancats. Res d'esperar vint-i-cinc anys: hem de demostrar dignitat, hem de ser lleials amb els nostres propis pactes, hem de tornar a agafar el paper que havíem acordat gairebé tota la família i discutir una altra vegada nosaltres sols el que n'hem de fer, o bé enviar-lo al Tribunal Europeu de Drets Humans o a l'ONU o allà on pertoqui perquè resolguin l'assumpte i donin la raó a qui la tingui."

He votat 4, es nota?

(Afegitó de la matinada del 19 de juny) Apunts sobre la nit electoral o 'referendal': el president Maragall va fer de president de tots, fins i tot meu, en el seu discurs, ja era hora... i ara se'n va, potser és per això; el president del Parlament, Ernest Benach, va estar molt i molt bé en les seves declaracions dient que calia mirar endavant i sobretot esmenar errors per part de tothom; la resta de polítics, PPP, penosos, partidistes i patètics: tots havien guanyat com sempre i els exàmens de consciència només els havien de fer els altres; de les opcions que jo deia, va guanyar l'1 per pallissa (i no em consola l'abstenció, perquè als llocs on ha votat més gent la pallissa era superior) i, entre els del "no", em penso que malauradament va guanyar 3, si es mira la distribució del vot per barris o per poblacions (suposo que en Carles Castro ens en farà una anàlisi detallada). En resum, torno a la meva promesa de silenci sobre aquests assumptes tan galdosos, que és el millor que es pot fer en casos com aquest.


(No tornaré a parlar del tripartit)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)