Com que això del bloc suposo que és utilis ad omnia, que deia un clàssic, també pot fer servei com a suport publicitari. Es tracta d’uns amics meus que entre adults i nens, sumen tots plegats vuit persones. Han de deixar el pis de lloguer on vivien fins ara, perquè els canvia el preu que en pagaven. Per sort, tenen uns estalvis, però no volen destinar-los a lloguer, si pot ser, perquè els sembla que amb l’entrada que podrien pagar i una hipoteca assequible podrien tenir una casa de propietat per gairebé el mateix preu que un lloguer normal. Però tampoc no diuen que no al lloguer, és clar, si n'apareix cap que sigui realment assequible. Cerquen, doncs, una casa o un pis gran, si pot ser situat prop d’alguna de les estacions de la línia dels Ferrocates, ja que ell treballa a Sant Cugat i ella a Barcelona prop de la plaça de Catalunya. La condició és que ha de ser una casa més barata que el preu de mercat, és clar, perquè una cosa és que tinguin estalvis i una altra que nedin en l’abundància. Per via d’immobiliàries gairebé ja han esgotat la paciència, i a més saben, com sap tothom, que aquesta gent s’emporta un pessic tan considerable de cada operació que ja no és un pessic sinó un grapat, i els preus estan molt més enllà dels núvols. Tot això que dic dels preus i de les immobiliàries i dels grapats és una generalitat i un lloc comú que no té gaire sentit que l'expliqui perquè tothom s'ho sap i ho pateix, però el que volia dir és que si a algú li arriba alguna notícia d’una casa amb aquestes condicions (gran i a un preu per sota del que solen demanar les immobiliàries) que m’ho faci saber, si us plau, en aquesta adreça –si és que no vol aprofitar la ganga per a ell(a) mateix(a), és clar...
Em diuen (12 de febrer del 2007) que ja han trobat el pis que buscaven. Finalment, de lloguer, però més o menys assequible.