dimecres, 18 de gener de 2006

Algú que ho entengui que m’ho expliqui

Ahir apareixia a El Periódico de Catalunya una informació segons la qual el Govern espanyol obliga determinats immigrants a saber la llengua castellana abans de poder instal·lar-se... a Catalunya. Sembla que fins i tot el Govern espanyol ha fet tornar al seu país d’origen alguns d’aquests immigrants per aquest motiu. És a dir, els ha expulsat de l’Estat espanyol per no saber espanyol. Pregunta innocent: què passaria si això ho hagués fet alguna autoritat catalana amb l’exigència paral·lela del català? Ni m’ho vull imaginar: a hores d’ara no sols seríem tots uns fills de puta, sinó que a més a més seríem nazis, xenòfobs i reus de mort, pel cap baix. Bé, per a ells ja ho érem de fa temps.

En fi, no ens queixem pel fet que ens diguin el nom del porc des de Madrid. És el que toca. Ara, el que em sobta i em revolta i m’emprenya i m’indigna d’allò més és que aquesta notícia no hagi corregut pertot arreu. Si la Subdelegació del Govern de l’Estat espanyol a Barcelona ha estat realment, com sembla, el primer organisme oficial d’aquest Estat a exigir el coneixement d'un idioma com a condició sine qua non per viure en aquest Estat; si, com deia el diari esmentat, es tracta d'un requisit que no es demana a la resta de l'Estat, només a Catalunya –«a la resta d'Espanya, aquest requisit no està vigent»–; si tot això és veritat, com és que cap altre mitjà de comunicació català –parlo dels escrits, premsa i internet–, tret del Racó Català, on la vaig publicar jo mateix, no ha donat la notícia? Si hauria d’haver aparegut en portada!!

«Ens sembla un requisit lògic», deia un responsable de la Subdelegació, segons explicava ahir El Periódico. «Igual com a un enginyer se li demana un títol, a algú que hagi de venir a treballar de cara al públic és normal que se li requereixi un coneixement del castellà.»

A mi, què voleu que us digui, al contrari que al funcionari aquest, no em sembla gens lògic que per poder viure aquí un immigrant se li demani d'entrada aquesta mena de condicions, ni català ni castellà. Als que acaben d’arribar se’ls ha d’acollir i punt. L'idioma, ja l'aprendran. Una altra cosa és que per poder exercir determinades feines necessitin saber la llengua, però això ja correspondrà establir-ho a l’empresa contractadora, no a l’Estat. Ara no parlem d’això: ara parlem de sentit comú, de solidaritat... i de greuges comparatius en l’exigència de llengües.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)