Les bones comèdies

Allò que deia ahir del resum apressat que m’havia fet sobre la setmana transcorreguda m’ha fet venir al cap una cosa: que de vegades, almenys pel que fa a la política, és millor llegir els diaris només un cop cada setmana, si vols tots seguits, un darrere l’altre, i d’aquesta manera et pots fer una idea molt més exacta del que ha passat de debò i del que s’espera que pot passar. Tinc un amic que rep el diari a casa cada dia però els llegeix amb quinze dies o un mes de retard, i us asseguro que gasta una clarividència molt notable: com que no estem aïllats d’altres mitjans de comunicació, resulta que la informació bàsica ja li arriba per altres vies, i el devessall de declaracions i consideracions polítiques que es fan més per impressionar que per una altra cosa se les pot saltar tan content. Així, per exemple, jo deia ahir que em semblava que tot això de l’Estatut estava dat i beneït, i a la tarda va córrer una notícia d’agència (suposo que avui els diaris n’aniran plens) que deia que “Pujol preveu poques possibilitats d’acord i recomana retirar l’Estatut davant un mal text”. La frase et pot impressionar si la llegeixes avui al diari, però si us hi fixeu bé va ser dita en una reunió interna de CDC, vés a saber de quina manera i amb quina contundència, i a més inclou la clàusula “…davant un mal text”, amb la qual cosa no descarta “encara” que hi pugui haver “un bon text”. O sigui, per a mi molt soroll de boixets i poca punta: fressa mediàtica, per pressionar els altres, però no voluntat expressa de fer res en contra de la tendència general, que estic segur que continua sent acceptar l’Estatut, sigui com sigui, i vendre’l com “el millor que podíem aconseguir en les circumstàncies actuals” (les quatre darreres paraules seran molt importants les pròximes setmanes, ja ho veureu). Les circumstàncies actuals inclouen, és clar, el ben orquestrat soroll de sabres. Ho deia ahir Francesc-Marc Àlvaro: “En tota bona comèdia, hi ha un paio llest que se salva, un que guanya però sembla que perd, un que duu uniforme i un català que demana perdó.”


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)