dijous, 26 de gener del 2006

Ostres, potser algú es planta, tant de bo

Sembla clar que si al final algú es planta i demana el no a l’Estatut, és perquè deuen haver vist l’enorme desencís que ha provocat en molts catalans l’Estatut del PSOE després de les segones i sembla que darreres rebaixes de gener a Madrid, finalment acceptades per CiU, i mira que ja hi va arribar esbravat. Doncs, tant de bo, perquè llavors hi haurà un referent prou sòlid del no, i aleshores potser m’hi repensaré i votaré no, per coherència amb el que penso. Ja em veia votant per no votar com els del PP...

Per a ERC això serà, si ho manté fins al final, l'última oportunitat de mantenir un perfil propi després de tot el que ha passat. I la gent potser oblidarà els pecats comesos i s’apuntarà a donar suport a la cabra, que després de tant de temps de vida urbana ja tenia ganes de fer una volteta per la muntanya. De tota manera, ERC no ha dit encara que trenca la baralla, només diu que no "al pacte" PSOE-CiU. O sigui, deixa una porta oberta a sumar-s’hi...

Tant de bo, tant de bo no hi hagi a última hora una reunió nocturna a La Moncloa, amb fotos de matinada de Carod amb el mag Zapatero, que totes les encanta... (A veure, no és que no vulgui que ERC doni suport a un Estatut ambiciós, eh?, què més voldria que Zapatero digués que sí a tot el que li demana ERC a hores d’ara..., que jo no sóc dels que diuen “com més malament anem, millor”, ni molt menys, això vull que quedi clar. El que dic és que em sembla bé que un partit com ERC digui per fi que aquest Estatut és una presa de pèl i decideixi votar-hi en contra.)


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)