dissabte, 28 de juliol de 2012

No n'hauríem d'estar parlant tothora?

per Anna Ballbona (@aballbona)

L'altre dia que anava pel carrer Ferran de Barcelona esquivant ramats de turistes (ben poc original, d'altra banda), em va venir al cap un relat del brasiler Rubem Fonseca que havia acabat de llegir. El cobrador, es diu el llibre, bèstia i violent (encara em dura la impressió). El relat que deia va sobre una llar d'avis on els residents són assassinats de mica en mica. És bàrbar, en el sentit més bàrbar del terme. Els vells hi són amagats, arraconats i finalment fulminats.

Els avis, fora del relat, també aquí, viuen i sobreviuen cada cop més invisibles als ulls de la resta de la societat. El relat de ficció em fa aparèixer una altra història d'ara, real: l'estafa de les participacions preferents a la gent gran perpetrada per bancs i caixes. Ves quina associació d'idees, oi?

No n'hauríem d'estar parlant tothora d'aquest engany, d'unes dimensions mig desconegudes, mig ocultes encara? Una ensarronada al més dèbil, a qui ha passat una guerra, a qui ha treballat de sol a sol tota la vida. Aquí tampoc hi haurà responsabilitats? No passarà res i seguirem xiulant i mirant cap a una altra banda, com ens hem acostumat a fer moltes altres vegades en aquest dia a dia de tuf terriblement absurd?

Des de fora diuen que ens enfonsem, que estem perduts, i aquí nedem en la confusió. Dels rescats no en diem rescat, només si ens sembla que sols afecta el veí. Té tota la pinta que seguim el guió precís de Portugal i Grècia però ningú ens el vol explicar. I seguim fent braçades enfilats en entelèquies i peixos al cove mal venuts, que també fan tuf.

Els avis del relat de Fonseca no s'adonaven que els oferien un cafè narcotitzant que els matava a pessics. Fins que tres d'ells s'aixequen en una revolta. Com que els avis de les preferents són vells i tal vegada tinguin més difícil organitzar-se, hem d'esperar que es vagin morint i tot quedi dissimuladament enterrat?

En un servei funerari que, a més, tindrà l'IVA apujat? Llàstima que el relat de Fonseca acabi just en l'inici de la revolta.

(Adaptat de l'article "Bàrbar", publicat al diari El Punt Avui, 27 juliol 2012)

dissabte, 21 de juliol de 2012

Diferències de gènere català-castellà

(Entre parèntesis, formes també possibles, però generalment menys usades, almenys al País Valencià)

SUBSTANTIUS

- AFORES: ELS AFORES / LAS AFUERAS
- ALFALS: L'ALFALS (m) / LA ALFALFA
- ALICATES: LES ALICATES / LOS ALICATES
- ALLAU: UNA ALLAU / UN ALUD
- ANÀLISI: UNA ANÀLISI / UN ANÁLISIS
- AROMA: UNA AROMA / UN AROMA
- AVANTATGE: UN AVANTATGE / UNA VENTAJA
- BACTERI: EL BACTERI / LA BACTERIA
- BATENT: EL BATENT / LA BATIENTE
- CALOR: LA CALOR / EL CALOR (o LA CALOR)
- CANAL (d'una teulada): LA CANAL / EL CANAL (o LA CANAL)
- CAP: EL CAP / LA CABEZA
- CAPÇAL (d'un llit): EL CAPÇAL / LA CABECERA (o EL CABECERO)
- CISTELLA: LA CISTELLA / EL CESTO
- COMPTE: EL COMPTE / LA CUENTA
- CORRENT: EL CORRENT / LA CORRIENTE
- COSTUM: EL COSTUM / LA COSTUMBRE
- DENT: LA DENT / EL DIENTE
- DESTROSSA: UNA DESTROSSA o UNA ESTROSSA (f) / UN DESTROZO
- DEUTE: EL DEUTE / LA DEUDA
- DISFRESSA: LA DISFRESSA / EL DISFRAZ
- DITA: LA DITA / EL DICHO
- DOT: EL DOT / LA DOTE (o EL DOTE)
- DUBTE: EL DUBTE / LA DUDA
- EMPARA: L'EMPARA (f) / EL AMPARO
- EMPENYA: L'EMPENYA (f) / EL EMPEINE
- ESCAFANDRE: UN ESCAFANDRE / UNA ESCAFANDRA
- ESPINACS: ELS ESPINACS / LAS ESPINACAS
- ESPLENDOR: L'ESPLENDOR (f) / EL ESPLENDOR
- ESTEL: UN ESTEL (o UNA ESTRELLA) / UNA ESTRELLA
- ESTRATAGEMA: UN ESTRATAGEMA / UNA ESTRATAGEMA
- FAIG: UN FAIG / UNA HAYA
- FEL: EL FEL (o LA FEL) / LA HIEL
- FETA: UNA FETA / UN HECHO
- FI (acabament): LA FI / EL FIN (o LA FIN)
- FRESCA: A LA FRESCA / AL FRESCO (o A LA FRESCA)
- FRONT: EL FRONT / LA FRENTE o EL FRENTE
- FULL: EL FULL / LA HOJA
- GARROFERA: LA GARROFERA (o EL GARROFER) / EL ALGARROBO (o LA ALGARROBERA)
- GRIP: EL GRIP (o LA GRIP) / LA GRIPE
- HEMATIA: UNA HEMATIA / UN HEMATÍE
- ICONA: LA ICONA / EL ICONO
- IMPERDIBLE - UNA IMPERDIBLE (o UN IMPERDIBLE) / UN IMPERDIBLE
- INCISIVA (dent incisiva): LA INCISIVA / EL INCISIVO
- LLAPISSERA: LA LLAPISSERA (o EL LLAPIS; pl. ELS LLAPIS) / EL LAPICERO (o EL LÁPIZ)
- LLEGUM: EL LLEGUM / LA LEGUMBRE
- LLEIXIU: EL LLEIXIU / LA LEJÍA
- MARATÓ: LA MARATÓ / EL MARATÓN (o LA MARATÓN)
- MARGE: EL MARGE / LA MARGEN (o EL MARGEN)
- MARJAL: LA MARJAL (o EL MARJAL) / EL MARJAL
- MERENGA: LA MERENGA / EL MERENGUE
- NARIUS (forats de nas): ELS NARIUS / LAS NARICES
- NAS: EL NAS / LA NARIZ
- NESPRA: LA NESPRA / EL NÍSPERO
- OÏDA: UNA OÏDA / UN OÍDO
- OLIVERA: UNA OLIVERA (o UN OLIVER) / UN OLIVO
- OLOR: UNA OLOR / UN OLOR
- ORDE (societat de religiosos): UN ORDE / UNA ORDEN
- ORENGA: L'ORENGA (f) / EL ORÉGANO
- PARPELLA: LA PARPELLA / EL PÁRPADO
- PENDENT: EL PENDENT / LA PENDIENTE
- POLS: LA POLS / EL POLVO
- POSTRES: LES POSTRES / EL POSTRE
- REGLE: EL REGLE / LA REGLA
- RESPLENDOR: LA RESPLENDOR / EL RESPLANDOR
- RESTA (totes les altres coses): LA RESTA / EL RESTO
- SABATA: LA SABATA / EL ZAPATO
- SARMENT: LA SARMENT (o EL SARMENT) / EL SARMIENTO
- SENYAL: EL SENYAL / LA SEÑAL
- SIDA: LA SIDA / EL SIDA (v. SÍNDROME)
- SÍNCOPE: LA SÍNCOPE / EL SÍNCOPE
- SÍNDROME: LA SÍNDROME / EL SÍNDROME
- SOMRIURE: EL SOMRIURE / LA SONRISA
- SON (ganes de dormir): LA SON / EL SUEÑO
- SOTSOBRE: EL SOTSOBRE / LA ZOZOBRA
- SUGGERIMENT: EL SUGGERIMENT / LA SUGERENCIA
- SUOR: LA SUOR / EL SUDOR
- TALLARINA: LA TALLARINA / EL TALLARÍN (pl. LES TALLARINES / LOS TALLARINES)
- TÈRMIT: EL TÈRMIT / LA TERMITA o EL TERMES
- TEULADA: LA TEULADA (o EL TEULAT) / EL TEJADO
- VALL: LA VALL / EL VALLE
- XANCA: LA XANCA / EL ZANCO


ADJECTIUS

- AGREST: AGREST, AGRESTA / AGRESTE
- CALENT: CALENT, CALENTA / CALIENTE
- COMÚ: COMÚ, COMUNA / COMÚN
- CORTÉS: CORTÉS (o CORTÈS), CORTESA / CORTÉS
- COVARD: COVARD, COVARDA / COBARDE
- DOLÇ: DOLÇ, DOLÇA / DULCE
- DOS: DOS (o DOS, DUES) / DOS
- FERM: FERM, FERMA / FIRME
- FORT: FORT, FORTA / FUERTE
- GRIS: GRIS, GRISA / GRIS
- INERT: INERT, INERTA / INERTE
- LIMÍTROF: LIMÍTROF, LIMÍTROFA / LIMÍTROFE
- POBRE: POBRE, POBRA / POBRE
- RUDE: RUDE / RUDO, RUDA
- TRIST: TRIST, TRISTA / TRISTE
- VALENT: VALENT, VALENTA / VALIENTE
- VERD: VERD, VERDA / VERDE


© Eugeni S. Reig, 2004 (publicat a la desapareguda revista InfoReflex l'any 2004)

dissabte, 14 de juliol de 2012

El futur dels científics i Eurovegas

per Daniel Arbós, biòleg, i Màrius Bellés, físic

[...] Veient les retallades en investigació i que el projecte més important que plana sobre les nostres contrades és Eurovegas, suposem que un mecenes com Sheldon Adelson deu haver valorat molt positivament el fet de reubicar els investigadors.

Els matemàtics, tan avesats als càlculs de probabilitats i a la teoria de jocs, seran uns excel·lents crupiers, els informàtics programaran algoritmes d’una complexitat meravellosa per a les màquines escurabutxaques, els genetistes estudiaran les claus de l’addicció en tots els seus vessants, els biotecnòlegs crearan dispositius nanomètrics de detecció de malalties de transmissió sexual, els físics teòrics podran encriptar quànticament les dades de les caixes fortes, els químics idearan els còctels més exòtics, mentre que els enginyers estudiaran el lliscament de les ruletes i crearan robots capaços de satisfer les nostres necessitats més primàries.

I si es donés el cas, segur que els senyors d’Eurovegas sabran valorar com d’útils poden ser la física o la química per fer desaparèixer cadàvers amb una eficiència espectacular.

Cansats d’escoltar «cal un canvi de model», «en xinès crisi significa oportunitat» i «Massachusetts», val a dir que esperàvem un futur lleugerament diferent per a la investigació.

(Extractat del diari Ara, 1 juliol 2012)

dissabte, 7 de juliol de 2012

A Barcelona no li convé un casino

Editorial d'El Periódico, 1996

No entenem l’actitud política que sembla afavorir el trasllat del Gran Casino de Sant Pere de Ribes a la ciutat de Barcelona. I tampoc aconseguim aclarir les raons per les quals fa uns anys ni es volia ni legalment es podia ubicar aquestes instal·lacions de joc a les localitats de 300.000 habitants, i ara sí.

En el moment de la legalització del joc [...] des del primer moment es va rebutjar que els casinos s’instal·lessin a les grans ciutats, perquè s’entenia que allò constituiria una prima inadequada per a aquests tipus d’instal·lacions. Semblava clar que una cosa era acabar amb la prohibició hipòcrita franquista del joc i, una altra, situar-lo en aquest aparador que són per als joves les grans ciutats. [...]

Des del moment en què es va començar a parlar d’un possible trasllat del casino de Sant Pere de Ribes, s’han silenciat totes les qüestions de fons i s’ha plantejat el tema com si fos un simple canvi d’ubicació d’una sabateria o d’un colmado. I un casino no és això, en absolut. Per això estranyen les declaracions del conseller [...] en què anuncia una suposada via lliure legal al projecte, quan els ciutadans crèiem el contrari. I de la mateixa manera desconcerta el possible interès que pugui tenir l’Administració catalana per portar una instal·lació de joc d’aquestes característiques a la capital barcelonina.

El casino de Sant Pere de Ribes està bé on està. I, en tot cas, no ha de venir a Barcelona. La Generalitat ha de defensar enèrgicament els criteris socials que desaconsellen que la ciutat tingui un nou estímul per practicar jocs d’atzar quan no el necessita.

Extracte adaptat de l’editorial d’El Periódico, 7 octubre 1996 (traducció, TPS; l’any 1996 El Periódico encara no havia començat a publicar la versió en català)