dissabte, 7 de juliol de 2012

A Barcelona no li convé un casino

Editorial d'El Periódico, 1996

No entenem l’actitud política que sembla afavorir el trasllat del Gran Casino de Sant Pere de Ribes a la ciutat de Barcelona. I tampoc aconseguim aclarir les raons per les quals fa uns anys ni es volia ni legalment es podia ubicar aquestes instal·lacions de joc a les localitats de 300.000 habitants, i ara sí.

En el moment de la legalització del joc [...] des del primer moment es va rebutjar que els casinos s’instal·lessin a les grans ciutats, perquè s’entenia que allò constituiria una prima inadequada per a aquests tipus d’instal·lacions. Semblava clar que una cosa era acabar amb la prohibició hipòcrita franquista del joc i, una altra, situar-lo en aquest aparador que són per als joves les grans ciutats. [...]

Des del moment en què es va començar a parlar d’un possible trasllat del casino de Sant Pere de Ribes, s’han silenciat totes les qüestions de fons i s’ha plantejat el tema com si fos un simple canvi d’ubicació d’una sabateria o d’un colmado. I un casino no és això, en absolut. Per això estranyen les declaracions del conseller [...] en què anuncia una suposada via lliure legal al projecte, quan els ciutadans crèiem el contrari. I de la mateixa manera desconcerta el possible interès que pugui tenir l’Administració catalana per portar una instal·lació de joc d’aquestes característiques a la capital barcelonina.

El casino de Sant Pere de Ribes està bé on està. I, en tot cas, no ha de venir a Barcelona. La Generalitat ha de defensar enèrgicament els criteris socials que desaconsellen que la ciutat tingui un nou estímul per practicar jocs d’atzar quan no el necessita.

Extracte adaptat de l’editorial d’El Periódico, 7 octubre 1996 (traducció, TPS; l’any 1996 El Periódico encara no havia començat a publicar la versió en català)