dissabte, 28 d’agost de 2010

El català sense estrès

per Magí Camps

Quan en un bar de Barcelona un demana «un tallat, sisplau» i qui atén respon «eh?», que més que una interrogació és una onomatopeia simiesca, el bevedor de tallats passa sense pensar-s’hi al castellà: «Un cortado, por favor.» Això és així en la majoria dels casos, fins que un dia un s’adona de dues coses. La primera és que «tallat» forma part de la desena bàsica de paraules que qualsevol cambrer de Barcelona hauria de saber. No es tracta de parlar en català ni d’entendre’l, només de comprendre unes poques paraules –cada dia les mateixes– en català. La segona és la falta absoluta de respecte de qui respon de manera simiesca a una petició cortès. L’episodi del tallat s’ha convertit, per a alguns catalanoparlants, en el paradigma de la línia vermella, del «fins aquí hem arribat». Però sabíeu que aquesta situació lingüística, com tantes altres, produeix estrès?

Ara, els bevedors de tallats estan d’enhorabona. Poques llengües han produït tantes obres de divulgació com el català. Però malgrat tanta producció, sorprèn gratament un nou estudi, aquest cop psicològic. Dos professionals vinculats a la Universitat de València, un valencià i una bilbaïna, especialistes, entre d’altres camps, en psicologia esportiva, publiquen Sortir de l’armari lingüístic (Angle Editorial). Gemma Sanginés és una novaparlant de català i Ferran Suay va ser abans professor de judo i assegura que de la seva pràctica li ha quedat, sobretot, «el plaer de lluitar i una marcada tendència a estalviar esforços innecessaris», tota una filosofia de la vida que, aplicada al fet de parlar en català, dóna resultats que infonen entusiasme.

I d’això va el llibre. La situació singular del català, llengua minoritzada, cooficial però sempre secundària, produeix estrès als parlants que volen viure en català amb la mateixa normalitat amb què viu un parlant de castellà a Espanya o un d’anglès a la Gran Bretanya.

Per reduir o eliminar aquest estrès lingüístic i seguir defensant el dret de parlar en català, en el llibre s’analitzen sis casos reals: la parlant romanesa, el parlant cremat, la parlant basca, el tímid, la militant i el parlant africà. Els autors descriuen els sis arquetips, els reclinen al divan, elaboren la fitxa d’autoajuda i ofereixen la recepta personalitzada. Si parleu català, segur que us veureu reflectit en un dels sis, per la qual cosa podreu seguir els útils consells de Suay i Sanginés per sortir de l'armari lingüístic sense patir episodis d'estrès. «Us ve de gust un tallat?»

(La Vanguardia, 28 juny 2010)