dimecres, 21 de juliol del 2004

Decebut

La revista info-reflex ha tingut aquesta darrera setmana un parell de notícies de les bones, i gairebé podríem dir que les ha tingudes en exclusiva, perquè tot i ser del domini públic per als mitjans de comunicació, ben poc han sortit en aquests mitjans. Només un col·laborador anònim de l’Avui n’ha dit alguna cosa.

Decebut, doncs, perquè en un cas la notícia és que uns inspectors d’Hisenda han denunciat l’Agència Tributària per tenir molt collades les rendes petites i mitjanes (fins a 30.000 euros anuals) i en canvi fer els ulls grossos davant els grans contribuents, sobretot els que ingressen més de 30 milions (d’euros!) l’any. Crec que era una notícia que podia haver sortit en la portada de qualsevol diari amb un titular com “Inspectors d’Hisenda denuncien tracte de favor als grans contribuents”. I no ha sortit en cap portada, sinó amagada en un breu dins d’uns quants mitjans, uns quants i no pas tots, ni de lluny.

L’altra notícia és la gran ofensiva per terra, mar i aire, com els contestataires del Ferum de les Cultures..., per cert, que cal felicitar-ne els protagonistes: l’acte va fer que la contestació al Fòrum fos portada de tots els diaris, i malgrat que tothom es va posicionar, només faltaria, a favor de l’ordre, el bon govern i els valors del diàleg entre ells –alternatius, tibetans i pobres en general, absteniu-vos, que això és el pluralisme sostenible–, si més no s’ha parlat també d’aquest gran cop d’imatge, d’opinió pública, que han fet uns quants sobretot amb imaginació, sense recórrer a la violència i amb només dos-cents voluntaris, és a dir, gairebé de franc. Bé, és veritat que després tots ens voldrem penjar medalles del Fòrum (de debò?), i en parlarem potser amb orgull (sí?), i reconeixerem que els seus efectes han estat més positius que negatius (Déu t’escolti, Peric), i... Però ara, sisplau, deixeu-nos fer de joves i protestar, que tampoc no passa res.

Deia que l’altra notícia és la gran ofensiva dels grans empresaris espanyols, amb l’ajuda inestimable d’un banc solvent –sense aquesta mena de garanties no s’hi atrevirien– que té interessos molt directes en l’assumpte, per fer decaure els propòsits del govern de Madrid d’ajustar la legislació als criteris restrictius respecte a horaris comercials i a controls de les grans superfícies que ja s’apliquen amb caràcter provisional i subsidiari a Catalunya, les Illes, el País Basc i Navarra. Curiosament, són les “comunitats autònomes” amb més bona salut econòmica de l’Estat, si descomptem Madrid, que també prospera en bona part perquè l’ajuntament i la comunitat s’aprofiten –i ben fet que fan– de la condició de capital i treuen tot el suc que poden del mamellam estatal. Doncs bé, surten una rere l’altra les notícies dels diversos pronunciaments del banc en qüestió i dels seus galifardeus contra aquestes normatives ja existents en algunes “comunidades autònomas”, com diuen ells, o pròximes a existir a tot l’Estat, i els diaris considerats normals i autoproclamats independents publiquen aquests estudis i informes sense qüestionar-se res i sense la més mínima autocrítica. A info-reflex hem mirat d’oferir les poques dades de què disposàvem sobre els envitricolls de la qüestió –sóc ben conscient que no puc competir amb els mateixos mitjans que altres–, hem passat la nostra informació complementària a alguns diaris... i res, com si sentissin ploure. I això que, de manera confidencial, un redactor en cap d’Economia d’un dels grans ens ha confirmat que la nostra informació és bona. Ja li ho hem agraït també de manera confidencial.

Decebut, doncs, del llim de les olles, tot i que a hores d’ara estigui ben curat d’espants, hagi menjat a set hostals i tingui ja totes les dents.