dissabte, 21 de juny del 2008

«La nit dels assassins»

José Triana, un autor teatral cubà que alhora va traduir alguna obra de Jean Genet a l’espanyol, és conegut sobretot pel drama en dos actes La noche de los asesinos, una peça universal de l’any 1965 que fins ara s’havia traduït a l’anglés, francès, italià, portuguès, alemany, hongarès, polonès, suec, finès, danès, holandès, noruec i hebreu. Des d’ahir, La noche de los asesinos és també La nit dels assassins. Ahir es va estrenar en català a El Teatre de Gràcia, per un grup d’alumnes de la companyia Nancy Tuñón - Jordi Oliver. La direcció escènica corria a càrrec del mateix Jordi Oliver, i les actrius i els actors que la van interpretar, dividits en cinc grups de tres –l’obra exigeix que la interpretin només dues actrius i un actor– van ser Raúl Alcaraz, Maite Bassa, Montse Bernad, Jennifer Blanco, Cybele Buffile, Anna Busanya, Cristina Martínez, Mariana Molina, Alberte Montes, César Orduna, Carolina Rivero, Joan Carles Suau, Martina Tresserra, Roger Valls i Joan Carles Vera. La versió catalana –una adaptació difícil, segons van dir en la presentació, d’un cubà urbà col·loquial dels anys 60 a un català també urbà i també dels anys 60 però no tan col·loquial, no tan col·loquial perquè els anys 60 el català urbà juvenil estava farcit encara més que ara de castellanismes, i això s’ha volgut evitar– era d’un tal Pere Saumell, un paio mig calb i força tímid que cinquanteja i que és una mica estrany, i per això no va voler quedar-se al pica-pica del final, però amb el qual vam parlar al carrer després de la funció i diu que està molt satisfet, que es xala i se sent com dalt d’un núvol i altres tòpics similars, que ara entén la borratxera íntima que deu sentir un autor teatral després d’una estrena, que no s’explica com és que hi havia tanta gent –més de 200 persones– en una sessió teòricament restringida, que sí que s’explica l’èxit i els aplaudiments i els víctors perquè els actors, tots molt joves, ho han fet de manera esplèndida –tres d’ells molt especialment: diu que en sentirem a parlar, segur– i no era fàcil, que li ha semblat que el text funcionava prou en català –tot i alguns encarcaraments lèxics a causa de la raó exposada: voler fugir dels col·loquialismes castellans– i que havia sigut un dia important en la seva vida i que moltes gràcies als Jordis, Jordi Oliver i el Jordi de sempre.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)