Cerdà tergiversat

per Juli Capella

Com ens agraden els aniversaris! Són l’ocasió per muntar pessebres amb pressupost assegurat. Però també per reflexionar. Ara li ha tocat al 150è aniversari del pla Cerdà per a Barcelona. Estarà molt bé celebrar-ho, però l’autèntic homenatge a un enginyer tan il·lustre, pare de l’urbanisme espanyol, seria tornar a l’origen. No només construint illes de cases menys denses, sinó també obrint-ne l’interior a l’espai públic, creant jardins comunitaris. I també retallant tots aquells àtics i sobreàtics, que van anar pervertint la seva volumetria i ofegant l’assolellada que estava garantida per a tothom. Un altre homenatge seria parar d’obrir les voreres cada dos per tres i, una vegada per totes, fer el que ell havia planejat: una galeria de serveis universal per a tota mena de conductes, actuals o futurs. També seria tot un detall acabar amb tots els filats aeris, que ell ja va veure incompatibles amb una ciutat decent, però que encara es veuen penjant per molts barris. L’aniversari hauria de servir per reivindicar més verd, el gran parc d’escala urbana al costat del Besòs, contrapunt a Montjuïc, que mai es va crear. I, de passada, fer-li algun monument o una plaça, però sense que s’inundi.

El seu pla per a la ciutat no va arrencar amb bon peu, i amb el pas del temps va patir amputacions, tergiversacions i canvis. Alguns de positius, però la majoria perniciosos per al ciutadà. Amb tot, la força conceptual de la seva planimetria, la seva poderosa alineació, la gran capacitat vial de la trama quadriculada i el bon encaix de la tipologia habitativa, li va donar una empremta que ha perviscut fins als nostres dies. I això malgrat un segle i mig d’alcaldes!

(El Periódico, 10 juny 2009)