dissabte, 25 de febrer de 2012

Dejuni quaresmal

«Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, i em diuen:

»Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?

»Doncs jo us responc:

»Els dies de dejuni mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d’aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel.

»Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s’ajegui a la cendra? D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?

»El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus.

»Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor.

»Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia.»

(Llibre d’Isaïes, segle VI aC, capítol 58, versets 2-10; versió adaptada de la Bíblia Catalana Interconfessional)

Fragment del llibre d’Isaïes descobert l’any 1947 a les coves de Qumram, al costat del Mar Mort. Aquest manuscrit, còpia d’una còpia del llibre original, s’ha datat l’any 125 aC