dijous, 8 de març de 2012

Prevenir o curar

per Françoise Sagan

Potser semblo resignada, però no ho estic pas. Són els altres –els diaris, la televisió– els qui ho estan: «Escoltin, escoltin, amics. Un tant per cent de vostès es moriran aviat d’accident de cotxe; un altre tant per cent, de càncer a la gola; un altre tant per cent, d’alcoholisme; un altre tant per cent, d’una vellesa llastimosa. I de tot plegat, indubtablement, els n’haurem previngut els informadors.»

Però per mi el proverbi és fals, perquè prevenir no vol dir curar.

Jo crec el contrari: «Escoltin, escoltin, amics –sóc jo qui els ho diu–: un tant per cent de vostès sentiran un gran amor; un altre tant per cent comprendran alguna cosa de la seva vida; un altre tant per cent tindran la possibilitat d’ajudar algú; i un altre tant per cent es moriran... No, això és ben segur: es moriran el cent per cent, però hi haurà un tant per cent de vostès que tindran a l’espona la mirada i les llàgrimes d’algú.»

Aquesta és la sal de la terra i d’aquesta existència porca. No són les platges que s’estenen en panorames de somni, no és el Club Mediterranée, no són els col·legues; és una cosa fràgil, preciosa, que es corromp de manera deliberada en el nostre temps i que els cristians anomenen “ànima”. (Els ateus també, però no donen al terme el mateix sentit.) I aquesta ànima, si no en tenim cura, la tornarem a trobar un dia davant nostre panteixant, demanant auxili i plena de blaus... i aquests blaus, sens dubte, els tindrem ben merescudament.

Des bleus à l’âme, 1972