dissabte, 28 d’abril de 2012

«No penso canviar»



Què és filosofar?
Entendre en què consisteix això de viure.

Déu n’hi do!
Comencem per entendre quines idees ens guien.

Com es fa, això?
Jo tinc la meva via: em fixo en els tòpics.

Quins tòpics?
Aquestes frases fetes que freqüentem, encaixem i acceptem sense qüestionar-nos-les.

Per exemple?
“Sigues tu mateix”, “El meu cos és meu”, “Tots tenim una part de veritat”, “Totes les idees són respectables”...

Les dic sovint, aquestes frases.

Són tòpics: cristal·litzen el nostre sistema de creences profund. Els tòpics reflecteixen les idees d’una societat. Analitzem-los! [...]

“Sigues tu mateix.” Un disbarat?

Pot expressar autoestima..., però sol expressar una altra idea, nefasta: “Estic bé com estic i no penso escoltar, ni aprendre, ni millorar, ni progressar, ni admirar ningú.”

“El meu cos és meu.”
Expressa una idea instrumental del cos, perniciosa, perquè jo no tinc un cos: jo sóc el meu cos! No puc tractar el meu cos com si fos un objecte, ni jo ni ningú.

“Tots tenim una part de veritat.”

Sí? Segur? Quina? Quina part? Una part gran o petita? Equipares una veritat nímia a una veritat irrefutable? Malament!

“Totes les idees són respectables.”
No. A les idees se’ls ha de faltar al respecte per no faltar al respecte a les persones. Les idees s’han de fer barallar perquè no siguem les persones les que ens barallem! Les idees hi són per tombar-les i esmicolar-les. [...]

Quin tòpic l’inquieta en particular?
El que diu: “No em deus pas voler convèncer!?” És com dir “no t’esforcis a argumentar, sóc impermeable a tot argument, no escolto, no estic disposat a canviar d’opinió”. O sigui, “per què he d’escoltar les teves idees... si ja tinc les meves?”. Evitem exposar-nos a compartir idees, no fos cas que n’haguéssim de modificar alguna...!

Quina ideologia n’extreu, de tot plegat?
Nihilisme. Tot és indiferent. Ningú no pot jutjar ningú. No hi ha criteri! Exposes una idea i et diuen que “hi tens tot el dret”, per més insostenible o discutible que sigui, només per no haver de debatre-la!

Sí que penso que un d’aquests tòpics és una veritat irrefutable...
Digui-la.

Que “tot és relatiu”!
Si fos així tot el que és relatiu seria relatiu! Això obre la porta a la veritat absoluta, oi? Em sembla que diem que “tot és relatiu” per comoditat: evitem pensar i prioritzar. Però és molt difícil que mai valorem de la mateixa manera Àtila i Francesc d’Assís, oi?

(Extracte de l’entrevista de Víctor-Manuel Amela al filòsof Aurelio Arteta, publicada a La Vanguardia, 20 març 2012, amb el títol “Cal faltar al respecte a les idees! No pas a les persones”)