dissabte, 29 de setembre de 2012

Búlgar

per Miquel Adrover

Els búlgars entenen perfectament les llengües eslaves meridionals, o sia el macedoni (que no és sinó un dialecte búlgar), el serbocroat i un poc l'eslovè. Per exemple, allà on, per dir "salut!" els búlgars diuen na zdrave, els eslovens diuen na zdràvie.

Les coses canvien quan es tracta de llengües eslaves occidentals (txec i eslovac) o orientals (ucraïnès i rus). Molts de búlgars parlen rus perquè l'estudiaren a escola, però als qui no l'han estudiat els costa. Només una mostra: per dir "no ho entenc", els búlgars diuen ne rasvíram i els russos nyè ponimaiu.

Dit de passada, els búlgars, per fer que "sí" (da) remenen el cap de dreta a esquerra i viceversa, i per a ells el "no" (ne) es fa amb un moviment de dalt a baix. Just a l'inrevés de nosaltres. El problema ve amb búlgars que comencen a parlar la nostra llengua, que no sabem mai si fan que sí o que no: sempre hi ha la sospita d'una interferència gestual.

De totes les llengües eslaves, el búlgar és la més fàcil per a nosaltres. No declina ni té vocals palatalitzades com el rus, ni un sistema tonal com el serbocroat (en serbocroat, per exemple, grad vol dir, segons que es pronunciï amb to ascendent o descendent, "ciutat" o "calabruix"). En búlgar el sentit de grad es dedueix del context, perquè es pronuncia igual tant en un cas com en l'altre.

La part difícil del búlgar és la doble sèrie de verbs, perfectius i imperfectius, i l'existència, com en grec antic, de l'aorist.

El sistema fonètic búlgar és molt simple: les cinc vocals a, e, i, o, u, més una vocal neutra, que compareix tant en posició àtona com tònica, talment el cas del nostre català. Per exemple, pét, amb é tancada, vol dir "cinc", mentre que pët és "camí" o "vegada", pronunciat exactament com el nostre "pet" (ventositat).

Hi ha una tendència molt forta, en la major part de parles búlgares, a pronunciar com a vocal neutra la a àtona, i a fer u la o també àtona. Deu esser influència del català oriental... Per exemple, avió, que s'escriu samolet, se sol sentir com a sëmulet, i coprina (seda) se sol pronunciar cuprina.

Ah, la capital és SÒfia, no SofIa, per bé que el nom de dona, Sofia, s'accentua, com en català, damunt la i.

L'espectre de l'alfabet ciríl·lic, que tant espanta els qui no l'han abordat, és una llegenda. Us puc assegurar que, per poc dotats que sigueu, si posau els colzes damunt la taula, el dominareu en mitja hora o, a tot estirar, en una: la major part de les lletres coincideixen amb les del nostre alfabet llatí.

Això sense comptar que el búlgar és ple de llatinismes: fassul és el nostre fesol i també la "mongeta". D’altra banda, "gràcies" és blagodarià, però de fet tothom diu mersi.

Dovísdane, doncs, o sia "a reveure" (tot i que en lloc de dovísdane, la gent diuen ciao).

Migjorn, novembre 2004 (reproduït a la desapareguda revista infoReflex en la mateixa data)