dissabte, 24 de juliol de 2004

He optat pel gat

El ruc no m’acabava de convèncer, tot i que és més estètic i més acostat al brau que mira de substituir. És justament això, per una banda, el que no m’agrada: que el burro té massa a veure amb el toro, ni que sigui per anar-hi a la contra. Voler ser “independents” és en primer lloc tenir independència de criteri i per tant ser proactius i no reactius i tenir idees pròpies i prescindir de l’adversari. Volem un símbol popular? Doncs, busquem-lo i triem-lo, però amb criteri independent, cercant el nostre profit i la pròpia finalitat. Si no té les connotacions animals, bèsties, brutes i encara toixes que tenen els rucs i els braus, i que poden fer opaca o almenys translúcida la visió primera que els altres puguin obtenir de nosaltres, millor per nosaltres. I si és un símbol que pot servir de presentació immediata i espontània del nostre nom i la nostra realitat nacional a l’exterior, en aquest cas a través de l’anglès (“cat”), millor per nosaltres.

I a més, darrere el ruc sembla que hi ha alguna mala jugada al darrere. Sembla, pel que he llegit, que els promotors del ruc no han jugat prou net amb el dissenyador del dibuix. No m’agrada.

Per acabar, sembla que el ruc s’imposa més que el gat, si més no de moment, i a mi sempre m’ha agradat anar una mica contra el corrent general, mentre hi hagi marge de maniobra per rectificar. Quan sigui l’hora i la cosa esdevingui oficial, ja m’ho tornaré a rumiar.