Cap a una nova majoria absoluta a Espanya

Em vaig proposar no parlar aquí de política, i no paro. Bé, l'anterior president del govern espanyol ha decidit que ell no és amic del políticament correcte i ha dit el que pensa. Em sembla bé: és important saber què pensa la gent en el fons del fons i sense frens, sobretot si és gent que t'ha de governar encara que no vulguis, o que t'ha governat tot i que no ho volies. És bo saber quines mans han menat o poden menar el destí de l'estat al qual, t'agradi o no, pertanys oficialment.

Ara diu que no a la Constitució europea perquè és poc espanyola -jo entenc altres motius per dir no, i jo mateix no sé què votaré, però la Constitució europea no pot ser gaire espanyola per definició, perquè és europea-, ara es rebel·la contra el resultat de les últimes eleccions, ara vol tornar a fer guerres.

Sembla clar que ens encaminem cap a una nova majoria absoluta... del PSOE, doncs. I les majories absolutes són molt i molt dolentes. Per dir-ne només dues, la del 82 del PSOE va comportar que s'estronqués en aquest país la possibilitat de tenir un poder judicial independent de l'executiu, i la del 2000 del PP va comportar fer una guerra absolutament injusta -si se'm passa la tautologia- i contra la certesa de tothom. Per dir-ne només dues.

I no parlem més de política. Havia de deixar-ho anar, i ja ho he fet.