dijous, 17 de juny de 2004

Un denominador comú

Fa un parell de dies que volia haver comentat això, i no he trobat el moment de fer-ho, fins ara, que tinc una estona abans d'entrar al xuclador laboral de la jornada. Ahir vam acabar la feina a quarts de dotze de la nit, i abans-d'ahir a quarts d'onze. O sigui, que vaig ben servit. I avui, aviam com anirà.

El que volia comentar és el fenomen comú que acompanya dues informacions recents: la fallida de l'Avui i la davallada imparable de CiU elecció rere elecció. Hi ha un denominador comú -anecdòtic, ho reconec- en aquests dos fets que s'han produït simultàniament, per bé que tots dos s'esperaven des de fa temps. És que tots dos s'han caracteritzat per tenir un amic d'aquells que maten. En el cas de l'Avui, un col·laborador que escriu en una plana atípica del diari i que es riu cada dia del mort i de qui el vetlla. Un personatge impresentable, un bufó sense gràcia, perquè no és capaç de riure's d'ell mateix i dels amos que li passen la setmanada, que era la gràcia dels bufons, sinó que només fa befa dels altres, i molts cops de gent que no es pot defensar. I doncs, aquest mateix bufó resulta que ha estat un dels màxims cridaners de propaganda de CiU, la coalició que ha governat 23 anys aquest país i que ara s'enfonsa com el Titànic.

Jo ja fa temps que no faig cas del bufó. Me'n vaig donar de baixa amb una carta que van publicar en un altre dels mitjans de comunicació on escrivia també el bufó.

Els bufons sense gràcia que només es rifen del proïsme comporten desgràcies... als qui pretenen servir-se'n. Primer, com que fan riure a la parròquia pròpia, la cosa va bé. Però creen enemics pertot arreu on arriba la veu desagradable i manefla del bufó, i aquestes enemistats, cada cop més nombroses, acaben generant mal rotllo a la clientela de la mateixa botiga. No pas per obscurs contubernis externs -els enemics que pot generar un pallasso són en general prou llestos per deixar que passi el temps, que saben que corre a favor seu-, sinó per la llavor d'autodestrucció que tenen dins ells mateixos aquests bufons.

Bé, és només una coincidència anecdòtica, i sort que ni els de CiU ni els de l'Avui deuen ser supersticiosos, perquè si no ben aviat farien una sessió de vodú amb la figureta del bufó.

(Afegitó del mes de juny del 2007: com deia fa tres anys, no segueixo la pista del bufó, però ara em comenten que a les darreres eleccions municipals de Barcelona, fetes el 27 de maig proppassat, el bufó va donar suport públicament al candidat socialista, Jordi Hereu. Doncs bé, els socialistes han tret el pitjor resultat de la història a Barcelona i el senyor Hereu haurà de governar, també per primer cop a la història, en minoria. El bufó no falla, ja els ho deia.)