divendres, 4 de juny de 2004

Ara és l'hora, catalans

Ara és el moment, sí. És una oportunitat que potser trigarà a repetir-se. La majoria de la societat catalana hi està d’acord, que cal un nou Estatut. Fem-lo, doncs, sense complexos i sense pensar en cap Constitució espanyola. Fem-lo com si fos la nostra Constitució, sense càlculs, sense més matisos ni prevencions que els que comporta la pluralitat de la societat catalana. Fem-lo tenint en compte que l’important és que hi hagi consens aquí, un mínim acord entre nosaltres, encara que de vegades hi hagi un partit o dos que votin en solitari o quedant-se en minoria contra algun o uns quants dels articles del nou Estatut. Si hi ha majoria, endavant.

Fem el nou Estatut, sobretot, abans que a Espanya facin una nova Constitució o arreglin o adaptin l’actual. Fem-lo com una declaració de principis, de manera que els espanyols, quan arreglin la seva Constitució, es trobin que hi ha un territori dels que ells consideren seu que s’ha autodotat d’una llei suprema amb la qual la suposada Constitució comuna no encaixa. Fem-ho així, tornem al temps d’abans de 1714. Tenim ara a Catalunya les eines tècniques i una cronologia favorable per fer-ho. Que vegin els espanyols que si toquen la seva Constitució, com que serà després que el nostre Estatut estigui enllestit i aprovat aquí, o bé hauran d’adaptar-se al que nosaltres haurem pactat de manera sobirana, o bé ens hauran de passar pel damunt, anul·lant el nostre Estatut i imposant-nos per força les condicions de la seva Constitució, però ho hauran de fer a la vista de tot el món. I en ple segle XXI.

I segurament ho faran, no s’estaran de fer-ho, però el món sabrà que un Estat pretesament democràtic, en ple segle XXI, ha anorreat un poble i un Estatut sobirà aprovat per la majoria d’aquest poble. I el govern espanyol ja no podrà parlar de la transició, del consens i de la legitimitat històrica que en aquests 25 anys han invocat com a excusa per impedir-nos els nostres drets.

L’Estatut actual, del 1979, es va fer després de la Constitució espanyola del 1978 i, per tant, s’hi havia d’adaptar. Ara tenim l’oportunitat de fer un nou Estatut, nou de debò, sense condicionants. I aprovar-lo aquí, al nostre Parlament. I que siguin els espanyols els que es trobin davant el problema. I llavors, tant si ens aproven el nou Estatut com si no, haurem guanyat la batalla del nostre crèdit davant el món. El món sabrà que hi ha un poble sobirà i democràtic l’Estatut suprem del qual haurà estat anul·lat per un Estat imperialista. I l’Estat espanyol, per aquesta acció repressiva, passarà a ser jutjat per molts altres pobles del món com un Estat democràticament sospitós en el concert mundial.

En canvi, si es fa l'Estatut mirant només que sigui "acceptable" a Madrid, tot continuarà igual com sempre. Ara hi ha una oportunitat de fer un plantejament diferent i agosarat de la situació. I per mi, aquest plantejament és l'última oportunitat que concedeixo als polítics professionals dels partits. No creuré cap més promesa.