dilluns, 7 de juny de 2004

Una gent de Madrid

Acabo de viure una experiència interessant. Com que el meu partit (Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents) no es presenta a les eleccions europees, feia un temps que estava amoïnat pensant qui votaria, perquè no em convenç ningú i l'opció de no votar fa temps que la vaig desestimar per inútil.

Dimecres (2 de juny) vaig descobrir que hi havia una candidatura amb el nom Por un mundo más justo i em va cridar l'atenció. La vaig buscar a internet i vaig veure que eren una gent anònima, com nosaltres. Volen aconseguir, en aquestes eleccions, que tots els països europeus i la Unió Europea com a conjunt incloguin en els seus compromisos constitucionals el de destinar almenys el 0,7% del pressupost a l'ajuda al desenvolupament.

La llàstima és que tot el web era exclusivament en castellà. És un moviment que ha nascut tot just fa uns mesos a Madrid. Els vaig escriure, suggerint-los que incloguessin també el català i oferint-me a ajudar-los si els calia, em van contestar que s'hi posarien així que poguessin i avui, dilluns, entro en aquest web i em trobo que ja hi han posat una pàgina d'inici en català, i anuncien que aviat hi incorporaran l'euskera i el gallec. No m'hi havia trobat mai, amb una gent de Madrid tan sensible. Només per això, s'han guanyat la meva simpatia.

La del 0,7% em sembla una meta petita, si tenim en compte el deute històric que el món occidental té amb els països del tercer món, però alhora és un objectiu lloable, just i sobretot possible -possibilista, podríem dir-, i a més a més perfectament compatible amb la lluita dels meus Escons insubmisos. Per tant, els votaré. I demano des d'aquí als que no tingueu clar qui votar -vull remarcar la condició prèvia-, que feu un cop d'ull en aquest web que us deia.

Les meves raons per no votar els partits catalans normals les teniu, els que encara no em coneixeu prou, al web Escons insubmisos. Ja m'han decebut prou els altres, tots plegats. Quan toquen una mica de poder -municipal, nacional, estatal o continental- s'obliden dels ciutadans. I pacten els uns amb els altres per assegurar en primer lloc que la pròpia cadira estigui ben retribuïda. I que ràpid les idees més valentes i nobles esdevenen paper mullat, quan els utopistes comencen a tenir un bon sou...