Un vaixell o un barco, què carai. Això sembla una travessa en solitari per l'oceà. L'Atlàntic, que més lluny no goso anar-me'n. O potser encara no he sortit del meu Mediterrani, per bé que enmig del mar, envoltat d'aigua fins a la ratlla de l'horitzó per tota la rosa dels vents, no se sap, si no ets mariner, en quin mar t'has perdut.
Ningú no m'acompanya. O hi ha àngels que en silenci em miren?
Sí, millor que estiguin en silenci. No patiu, si hi sou, que no em fa res el silenci. Ben al contrari...