dilluns, 18 d’octubre de 2004

Aclariments i agraïments públics de Marisol González

Us reprodueixo part d’un llarg comunicat que ha fet públic Marisol González, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 17 d’octubre:

«”…però si llegiu atentament el seu missatge [vol dir unes valoracions que vaig fer, en 4 punts, que teniu reproduïdes ací] tant es pot referir a l'assumpte Marisol González com a la polèmica català/valencià (si és que són coses diferents… en el fons del fons)” (Pere Saumell)

»Vull donar-vos les gràcies pel suport, l' interés i la solidaritat que m'heu mostrat pel tema de la querella criminal que la trama secessionista i feixista de sempre m'havia interposat, i que ahir dia 15 em va fer anar a declarar davant el jutjat núm. 18 de València. Afortunadament, com ja sabeu, el jutge, no hi va trobar cap indici de delicte i va ordenar sobreseure el cas. Vos agraïsc també que ho celebràreu tant com jo. Els anys de presó (de tres a sis) que demanaven per a mi s'han quedat en no res.

»Encapçalen aquest escrit unes paraules que he extret del darrer missatge de Pere Saumell. Trobe que aporten una clau important. Sé que estes paraules que escric seran conegudes immediatament per membres de l'AVL que tenen accés a la llista i que les fan arribar a uns altres, però no m'estaré de dir-ho: efectivament, Pere, el tema de la querella i el de la polèmica català/valencià són, en el fons, la mateixa cosa.

»El Sr. Garcia Sentandreu afirmava en el text de la querella el següent: “La intención de aquellos académicos que plantearon la aprobación de esta declaración institucional [en referència a la declaració del dia 19 de desembre del 2003 sobre nom i entitat del valencià] era posibilitar que otras denominaciones, com es la de lengua catalana, pudieran tener acceso para definir el idioma Valencià, y la inclusión del artículo 'la' en la redacción de este acto administrativo rompía toda la lógica instrumental del texto”.

»L'acusació que formulava el querellant era que en la redacció de l'acta de la sessió d'eixe dia jo havia suprimit intencionadament, en connivència amb la presidenta, l'article “la” del text aprovat. Eixe era el delicte. Però és que això no és així. El text de la declaració que va aprovar el ple eixe dia deia: “La denominació de valencià és tradicional, històrica, legal i estatutària i, per tant, LA més adequada al marc institucional”. I això és el que jo vaig transcriure i el que consta en l'acta. La famosa “LA”[…] estava en la segona part de la frase i no en la primera. I així és com ho va aprovar el ple […]

»Per tant, en el fons, sí que és sempre “la mateixa cosa”. La mateixa trama antiintel·lectual i feixista que en el seu dia declarà la guerra a la Universitat, que nega la unitat de la llengua catalana i persegueix els qui la defenem, no ha deixat mai d'atacar i d'actuar. Dic jo que caldrà parar-los els peus. La batalla de València no s'ha tancat mai i assistim, sens dubte, als prolegòmens d'una nova fase d'aquesta.

»He eixit enfortida de l'experiència i manifeste públicament -com ho vaig manifestar en la darrera sessió plenària de l'1 d'octubre- que no tinc gens de por a esta gent i, sobretot, que no aconseguiran deixar-me sense veu ni sense força. […]

»El conflicte polític de la llengua no l'ha resolt, com podreu saber a hores d'ara, l'AVL, després de més de tres anys d'existència, ni el resoldrà. No és possible, senzillament. El conflicte està dins de la institució també. I lamente no poder expressar la totalitat del que pense, perquè un mínim de responsabilitat així m'ho aconsella.

»El govern valencià, que no s'ha pronunciat en cap moment sobre el tema de la querella, com tampoc no ho ha fet el PSPV-PSOE, encarrega ara a corre-cuita que l'AVL avale una versió en valencià de la Constitució Europea, amb l'única finalitat -al meu entendre- de situar el valencià com a llengua distinta del català, i de pas, pel que puga passar, atribuir a l'AVL la responsabilitat d'haver avalat que el valencià i el català són dos llengües diferents, donat que haurà donat el seu vistiplau a una versió en valencià de la Carta Magna Europea. És la instrumentalització en estat pur. […]

»Únicament reitere el mateix que vaig dir en l'escrit que vos vaig enviar el dia 23 de setembre: només tres acadèmics [els membres de l’AVL són 23] van contactar amb mi per donar-me suport i ànims el dia que va eixir la notícia de l'admissió a tràmit de la querella i es van moure fent escrits dirigits als altres companys. Després d'aparéixer l'escrit que jo vaig enviar […], dos acadèmics més em van telefonar per manifestar-me solidaritat, i jo vaig interpretar, per les seues paraules, que s'hi havien sentit al·ludits en el meu missatge. En total: cinc. També és veritat que el dia 1 d'octubre tots els acadèmics firmaren un escrit on ratificaven que no havia hagut cap manipulació de l'acta i que el text de la declaració que hi apareix correspon exactament al que es va aprovar el dia 19 de desembre del 2003.

»Vull destacar la presència en el jutjat del nostre amic […] Miquel Boronat. Ja li vaig donar allí les gràcies, però ara vull donar-li-les també públicament. És d'agrair que es desplaçara fins a la Ciutat de la Justícia per acompanyar-me en un moment difícil com aquell, barata res […]. És molt d'agrair i no ho oblidaré mai. Gràcies, Miquel. En ell vaig veure representats els acadèmics del carrer que sou tots vosaltres. No podia eixir-me malament la declaració amb tot el suport amb què comptava.

»Tampoc no oblidaré mai el silenci del PP i del PSPV-PSOE davant la interposició de la querella de Sentandreu contra dos càrrecs de la junta de govern de l'AVL. És un silenci que parla ell a soles.

»I no vull cansar-vos més. Açò és el que havia de dir. Si he molestat a algú amb les meues paraules, li demane disculpes de bestreta.

»Salutacions corals i una abraçada ben forta a tots.

»Marisol González Felip»