«Se’m pot comptar entre les que estem fartes d’aquestes dones que van a la roda de premsa o a rebre un premi literari amb minifaldilla i escot fins al melic, i després diuen que estan ofeses perquè el periodista o el col·lega escriptor, en comptes de discutir amb elles de literatura o de política, els mirava les cames. A elles, personalment, jugar amb dues baralles sens dubte els reporta beneficis... a curt termini; a llarg, desapareixen sense deixar empremta, substituïdes per una altra de més sexi, més escandalosa o simplement nova. El mal, és clar, no és que es perjudiquin elles mateixes –ja s’ho faran–, sinó que en abonar la idea que les dones que aconsegueixen res ho aconsegueixen per una altra cosa que no els seus mèrits, ens perjudiquen a totes.» (Laura Freixas, escriptora, La Vanguardia 22 gener 2009)
(Ho diu una dona, i progre, i moderna, i liberal. Ara no em llanceu els obusos a mi.)
(La il·lustració és d’Erlich, d’El País d'avui.)
