dissabte, 13 de març de 2010

El paio que tot d’una dimitix

Per Montserrat Domínguez

Passà esta setmana, en València. L’havien cridat divendres per a donar-li una orde tallant. Ell l’acatà, se n’anà a casa seua i escriví la carta de dimissió que presentà dilluns. Tan elemental com inèdit.

Es diu Romà de la Calle, es catedràtic d’estètica de la Universitat de València i fa sis anys acceptà fer-se càrrec d’un projecte que tenia un nom il·lustre –Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim)– però contingut zero. Els meus amics valencians em conten que sota la direcció d’eixe home culte, discret i sense arestes, el museu s’ha convertit en referència estatal com a centre de reflexió i pensament.

Com ja deuen saber, una de les activitats que acollia el Muvim era l’exposició titulada Fragments d’un any. Imatges 2009, una mostra que des de fa set anys reflectix un any de fotoperiodisme. Personalment, em fascina la foto de Vicent Bosch [...] en la qual capta Francisco Camps, Ricardo Costa i Vicente Rambla drets al costat dels seus escons en les Corts, a punt de cordar-se les americanes. Tot el sentit de l’oportunitat d’una foto de premsa és allí; si no fora pel cas Gürtel, seria irrellevant, però veus la foto i no pots deixar de pensar en el sastre del president i en les conseqüències de la no-factura (i la resta de la trama) en els seus dos lleials mosqueters.

Entenc que eixa foto [...] no agradara als dirigents del PP que anaren a l’exposició. Però donar l’orde de retirar-les és, a més de censura pura i dura, una burla que pareix haver remogut un sentiment profund de dignitat: ho ha fet entre els ciutadans que fa una setmana que es manifesten, i per descomptat en el catedràtic De la Calle. (La Unió de Periodistes s’ha emportat la mostra, sense mutilacions, a la Galeria Tomàs March, on ahir s’inaugurà de nou.)

Alfonso Rus, president de la diputació, i els diputats Máximo Cartula i Salvador Enguix no parlen del tema: Rus diu que hui toca parlar de falles, fallers, toros i cotxes. Per a alleujar-los en la faena apareix Carlos Fabra, que explica quin hauria sigut el seu procediment: en compte de retirar les fotos, hauria destituït a dit el director que havia nomenat de la mateixa manera… fet que resulta, a eixe nivell, més democràtic que amputar una exposició.

Ha tingut sort que era Romà de la Calle: se n’ha anat ell. En la seua carta de dimissió recorda el principi nulla aesthetica sine etica... ergo apaga i nemon, que va dir José María Valverde quan dimití en solidaritat amb els seus companys de càtedra Aranguren, Tierno Galván i García Calvo, represaliats per antifranquistes en 1965.

De la Calle, que fou alumne de Valverde, s’aplica la màxima i tot d’una dimitix. A més d’estètica, ja pot donar lliçons d’ètica on li vinga de gust: per exemple, en Catalunya, tan gèlida i òrfena estos dies d’algú que assumisca, amb dignitat, les seues responsabilitats.

(Extracte de l'article publicat a La Vanguardia, 12 març 2010)