dissabte, 20 de març de 2010

Qui mana a l’edició?

La doble incertesa dels editors

per Rosa Mora

Qui mana a l’edició a Catalunya? “Hi ha el Grup Planeta i després hi som tots els altres”, bromeja un editor. No és ben bé així, però una mica de raó sí que té. Si la cosa va de pes econòmic i de presència ho és per la pura concentració d’editorials: a Espanya el Grup Planeta en té una trentena (Planeta, Destino, Seix Barral, Paidós, Crítica, Ariel, Booket, Lunwerg, filials a gairebé tot Amèrica Llatina) i des del 2008 és propietari del grup francès Editis (una vintena d’editorials). El segueixen Random House Mondadori (13 segells, com Mondadori, Grijalbo, Plaza & Janés, Debate o Lumen i força presència a l’altra banda de l’Atlàntic) i RBA (RBA, La Magrana, Gredos, Molino, Serres, Orbis, National Geographic, etcètera). Parlem d’edicions de llibreries, no d’altres interessos, com audiovisual, llibres de text o revistes. A la llista dels 10 llibres en català més venuts el 2009, n’hi ha vuit de Grup 62, també parcialment del Grup Planeta. A la dels 10 més venuts a Espanya hi ha cinc títols de Planeta i tres de Random House Mondadori. Els grans copen els best-sellers.

Grup 62, propietat a terços de Grup Planeta, Enciclopèdia Catalana i La Caixa, surt al Mapa metro editorial 2010 com un apèndix de Grup Planeta. Sota el seu paraigua s’agrupen els seus segells en català, com Edicions 62, Empúries, Salsa Books, Art 62, Labutxaca, entre d’altres, i els procedents dels dos grups propietaris: Proa, Columna, Mina, Estrella Polar...

La concentració de Grup 62 preocupa una mica els editors en llengua catalana. “És una situació anòmala, copen els best-sellers i tenen una concentració altíssima d’autors i de premis, però crec que han arribat al seu sostre i tenen tendència a perdre quota”, diu Ernest Folch, d’Ara Llibres i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. “Tenen el 50% del mercat. No em queixo però és una mica estrany”, afegeix Oriol Castanys, director general d’RBA Libros. Per a Isabel Martí, de La Campana, el “mimetisme” amb les editorials de Grup Planeta en castellà “és absolut”.

Per a Jesús Badenes, director general de la Divisió de Llibreries de Grup Planeta, la concentració dels segells en català és “una forma de sobreviure i de competir; Grup 62 no té més pes que el que té Xerais a Galícia”. Badenes nega rotundament que el binomi Grup Planeta - Grup 62 sigui el que talli el bacallà a l’edició a Catalunya. “La mida no té tanta importància. Editors com Jorge Herralde o Beatriz de Moura tenen molta més influència cultural que nosaltres. Tenen una trajectòria molt llarga, bons autors i el reconeixement nostre i dels lectors”.

La qüestió del lideratge no és tan clara com la concentració o les vendes donen a entendre. Random House Mondadori (RHM), per exemple, està al capdavant en la venda de butxaca. Però contra l’imperi del best-seller, hi ha editorials com Tusquets o Anagrama que poden presumir de long-sellers, com Haruki Murakami o Paul Auster. Folch parla de bicefàlia. “Hi ha els grans grups però també els petits i mitjans editors, amb una capacitat d’influència força important, amb una producció més de qualitat que de quantitat”. Per a Jaume Vallcorba (Quaderns Crema / Acantilado), els mitjans i petits tenen una fidelització més gran dels lectors.

La consellera delegada d’RHM, Núria Cabutí, assenyala la vitalitat editorial de Barcelona. Destaca que, segons l’informe Nielsen, el mercat del llibre en general està estable, amb un creixement del 2% al 2009. Hi ha consens, però, que aquest 2% se l’han endut els best-sellers. Algunes xifres: dels tres llibres de Stieg Larsson s’han venut en castellà 3.400.000 exemplars; en català 350.000 còpies, segons Destino i Columna. De la saga Crepúsculo (Alfaguara) s’han venut en total 3.000.000 de còpies, i 150.000 en català.

Diu Herralde que són pelotazos, que han proliferat en aquesta dècada. [...] Anagrama, una de les editorials més renovadores de l’edició espanyola, té, com diu Herralde, “una activitat menys aparatosa, però amb resultats positius. No tenim la pretensió de manar, mai l’hem tinguda, però sí d’aconseguir un catàleg sòlid, gràcies al qual una editorial independent, amb fort èmfasi cultural, pot aguantar sense problemes l’estrebada dels grans grups”. Tusquets, Quaderns Crema / Acantilado i les més joves, com Libros del Asteroide o Minúscula, treballen per fer un bon catàleg.

“És agosarat parlar de creixement. Cada cop més té lloc el fenomen del best-seller punter, però una flor no fa estiu i no es pot pensar en un mercat que funcioni amb uns pocs best-sellers”, diu Ana Beneyto, presidenta del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya.

A Catalunya es van editar 32.741 llibres l’any 2008; 10.110 en català. No hi dades sobre la devolució de llibres, però segons la Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones (FANDE) oscil·la a tot Espanya entre el 32% i el 35%. El 2008 es van retornar 60 milions de llibres, un 5,6% més que l’any anterior. “Des de fa cinc anys les devolucions creixen sense parar”, segons José Manuel Anta, de FANDE.

La falta de dades del 2009 no permet saber fins a quin punt la crisi ha afectat el món del llibre, però tot el circuit editorial pateix. “El llibre no és un producte de grans vendes, com l’automòbil o el sector de la construcció, per això no hem tingut grans davallades, però ens trobem en una crisi de consum i ens afecta”, assegura Beneyto. “És un moment molt difícil. Moltes botigues petites, llibreries i papereries estan tancant perquè no poden afrontar els pagaments. Si queda algun optimisme és el digital. Tots els editors demanen subvencions per digitalitzar els seus llibres”.

Els editors i amb ells tots els sectors de l’edició (llibreries, distribuïdors, etcètera) viuen una doble incertesa: la crisi i l’arribada de l’e-book. Hi ha la sensació que tot trontolla.

Badenes és prudent sobre el futur digital. “Planeta no mana però és important al món dels continguts literaris, encara que això està canviant. La indústria de continguts perd pes, com es pot veure a Nord-amèrica. S’està trencant el cicle tradicional: autor, agent, editor, distribuïdor, llibreter. Amazon té una capacitat enorme de prescripció i sap com pressionar els editors. La tendència és irreversible, encara que no immediata. Uns cinc anys, no més”.

Planeta, Santillana i Random House Mondadori han creat una plataforma per llançar els seus llibres electrònics. S’hi han afegit Anagrama, Salamandra i Tusquets perquè els distribueixi els e-books. Volen tenir els primers per a la Fira del Llibre de Madrid.

A l’altre extrem, Folch, que impulsa la plataforma L-36, està convençut que el llibre electrònic serà la nova “terra promesa de l’edició”. “El canvi serà més ràpid i abrupte del que tothom es pensa”. Posa com a exemple l’e-book Nadie lo ha visto (Maeva), de Mari Jungstedt. En pocs dies es van fer 450 descàrregues.

El llibre digital aportarà, segons Folch, altres avantatges: “No hi haurà devolucions, ni magatzems de llibres. Canviarà tota la logística”.

Beatriz de Moura (Tusquets) s’ho pren amb més calma. Diu que encara no tenim una legislació adequada sobre drets d’autor per afrontar el repte. Castanys, com bona part dels editors, opina que serà un altre suport de lectura i que probablement sumarà lectors. I Fèlix Riera, director editorial de Grup 62, pensa que el paper dels editors-prescriptors serà cada cop més important.

Crisi i nous reptes a part, es palpa una preocupació molt més fonda, que Antonio Ramírez, de la llibreria La Central, resumeix: “S’està empobrint el circuit llibresc”. Cada cop és més difícil escollir, perquè s’imposa el pensament únic del best-seller. “No ha canviat el gust dels lectors, sinó que ha canviat la forma de vendre llibres”.

L’edició en llengua catalana, amb un 22,2% de lectors habituals, segons la Generalitat, resulta atractiva. A part de l’esmentada concentració de Grup 62, RHM té Rosa dels Vents, i RBA, La Magrana. També Tusquets va endegar una col·lecció en català, L’Ull de Vidre, on tradueixen alguns dels seus escriptors, com Henning Mankell i editen autors catalans, com el proper llibre de Ponç Puigdevall.

En el cas d’Acantilado / Quaderns Crema, sembla que aquesta darrera estigui una mica aturada, però Vallcorba, el director, ho nega. “El que passa és que Acantilado ha crescut molt i Quaderns segueix com sempre, encara que ara em costa trobar autors bons en català”.

És un mercat que també interessa als de fora. El Grup SM té una editorial en català, Cruïlla. Santillana edita literatura infantil i juvenil en català a través de Grup Promotor. Publica simultàniament en castellà i català autors com Bernardo Atxaga o Manuel Rivas; coediten, com en el cas de José Saramago, amb Edicions 62; i tradueixen al castellà Imma Monsó, Albert Sánchez Piñol i Carme Riera. “Ens interessa Barcelona i Catalunya, perquè aquí el pes de les llibreries és més important que a la resta d’Espanya i també perquè Catalunya és generadora de corrents. Sánchez Piñol i Carlos Ruiz Zafón en són la demostració”, resumeix l’editor d’Alfaguara a Barcelona, Gerardo Marín.

(Extractat d'El País, 11 març 2010)