dissabte, 18 de setembre de 2010

Burca i prostitució

per Violeta Ruiz Almendral, professora invitada de la London School of Economics

La imatge d’una dona coberta amb un burca o un nicab de vegades és inquietant. Però em pregunto com podem justificar la prohibició del burca quan permetem la prostitució. Hi ha tres raons per prohibir el burca: la seguretat –però recordem que es cometen més atemptats amb motxilles que no amb burca–, que és discriminatori, vexatori i indigne per a la dona, i que no és una elecció lliure sinó una cosa imposada pel marit, el germà, la mare o la sogra –no oblidem el paper central de la dona en la repressió de les congèneres.

Pensem ara en la prostitució. Hi ha estudis (com el realitzat recentment per l’American Journal of Epidemiology) que mostren que l’esperança de vida d’una prostituta als Estats Units és de 34 anys. Altres mostren que prop del 80 per cent de les prostitutes han patit abusos des de nenes i la majoria són toxicòmanes. La prostitució les condemna a l’ostracisme o a la doble vida i en general té efectes devastadors sobre la salut física (avortaments, malalties que poden arribar a ser mortals, drogoaddicció) i psíquica (depressions, baixa autoestima). Podem afirmar que en la prostitució concorren, multiplicats, els tres problemes del burca: primer, la prostitució crea problemes seriosos de seguretat ciutadana i salut pública; segon, és discriminatòria perquè afecta fonamentalment dones que se sotmeten a homes, i perpetua una imatge denigrant de la dona que perjudica l’avenç en la igualtat; i tercer, no sol ser una elecció lliure (menys de l’1 per cent de les putes són com la Julia Roberts de Pretty Woman).

Segons alguns estudis, prohibir la prostitució només agreuja les coses, llevat que es criminalitzi l’usuari, com a Suècia. Potser caldria fer alguna cosa similar amb el burca i penalitzar el qui l’imposa, no la que el porta. Tot i que l’única via segura per eradicar fenòmens que comporten una desigualtat intolerable de la dona és una inversió seriosa en l’educació femenina i també de l’home.

Però sobretot, crec que la prohibició del burca és oportunista, poc reflexionada i hipòcrita. Perquè si de veritat es tracta de prohibir el que és dolent per a la dona, no caldria començar pel que és més dolent?

(La Vanguardia 9 setembre 2010)