El seu rival d’aleshores, i avui president de la República, Nicolas Sarkozy, no ha arribat tan lluny. Però n’hi ha que l’acusen directament de maltractar la gramàtica i la sintaxi de la llengua francesa.
L’esperó d’aquest nou atac és el diputat socialista François Loncle, que fa gairebé un any va presentar per escrit una pregunta provocadora al ministre d’Educació, Luc Chatel, en la qual acusava Sarkozy de “maltractar” la llengua pel fet de multiplicar les errades de vocabulari i de sintaxi, i per abusar de les “formulacions vulgars”. Loncle sol·licitava de manera pomposa al ministre que prengués “totes les disposicions que calguin per garantir que el president de la República s’expressi amb el nivell de dignitat i de correcció que exigeix la seva funció”.
La resposta, revelada ara pel diari electrònic Mediapart, li arribà aquest mes de desembre. El ministre d’Educació defensa en una carta la capacitat de Sarkozy, del qual valora les “grans qualitats retòriques com ara la potència expressiva, la convicció, l’oportunitat, la rèplica o la força d’evocació”. I justifica l’opció del president d’utilitzar un llenguatge senzill i comprensible: “En aquest temps complex i difícil, el president de la República parla clar i net, i defuig l’estil confús (amphigourique, segons l’original [potser la traducció seria més aviat ‘enrevessat, embullat, envitricollat’, més que ‘confús’]) i els circumloquis sintàctics que fan que l’oient i el ciutadà es perdin.”
A la defensa de Luc Chatel –que el seu oponent socialista troba “amable, intel·ligent i treballada, però no se sosté”– s’hi ha afegit el secretari general de la UMP, Jean-François Copé, que considera el líder de la dreta “un dels millors oradors polítics de l’actualitat”.
L’opinió del diputat François Loncle, però, no és aïllada. El lingüista Jean Véronis –coautor d’un llibre titulat Les mots de Nicolas Sarkozy, publicat l’any 2008– coincideix amb el polític socialista al jutjar que el president francès “comet les faltes típiques de la parla popular i de qui no té estudis”. En una entrevista publicada pel diari Libération, Véronis afirma que “Sarkozy no és el primer polític que destrossa la llengua, però és la primera vegada que això passa amb un president de la V República”.
Véronis remarca, entre els errors de Sarkozy, l’oblit de la primera part de la negació, l’ús de preposicions incorrectes i la utilització redundant dels pronoms..., problemes que apareixen quan improvisa i que desapareixen en els discursos, escrits normalment pel seu conseller Henri Guaino. El lingüista diu, curiosament, que els darrers temps Sarkozy –sens dubte aconsellat, suposa– ha començat a utilitzar amb certa profusió l’imperfet de subjuntiu, un temps verbal gairebé fora d’ús en francès i que només uns quants polítics, com Édouard Balladur o Jean-Marie Le Pen, utilitzen. “Sarkozy fa esforços visibles per tenir cura del seu nivell de llenguatge”, opina Véronis. Tot i el risc de semblar artificial.
(Adaptat de La Vanguardia, 7 gener 2011)
