dissabte, 24 de novembre del 2012

Escolti, jo un corrector per a què el vull?

per Lluís Salart, account manager de Valores & Marketing

Fa uns dies, una companya compartia a través de Facebook l’anunci d’una important companyia d’assegurances. El claim apareixia amb un cos de lletra molt grossa en cartells situats en OPIs de tot Barcelona, i deia: «PER QUÈ PAGUES TANT SI REBS TANT POC?» (1)

Dues errades ortogràfiques (2) en vuit paraules. Lapsus o desídia? Un seguit d’errors encadenats? Pressa en la validació dels originals? És una cosa que no resoldrem i que tampoc és l’objectiu d’aquest article.

Les normes no són invents dels lingüistes ni el fet de complir-les un caprici de mestres i professors sàdics de llengua. Les normes d’escriptura tenen una funció comunicativa: hem de compartir un codi perquè ens puguem entendre. Escrivim paraules amb unes lletres concretes, en un ordre determinat, amb uns signes de puntuació predefinits perquè la persona que llegeixi allò entengui el que li volem transmetre.

Un text amb errades no ens permet entendre bé el missatge, perquè ens hem distret amb els lapsus. I a més de restar comprensibilitat, pot tenir un efecte secundari emocional en el lector. Què pensarem d’una empresa que és capaç de publicar un anunci amb aquests errors? Com a mínim, crea desconfiança. Les errades es transformen en el missatge que l’empresa no vol transmetre.

Recorden els centres d’informàtica PC City, ja desapareguts? Tenien una botiga a la ronda Sant Antoni de Barcelona. Ens agradava anar-hi a veure els cartells, no per conèixer les ofertes, sinó para buscar-hi errades ortogràfiques. I sempre n’hi havia alguna. No afirmaré que el seu fracàs empresarial es degui als problemes ortogràfics, però sí que pot ser un símptoma. Una empresa que no atén aquests petits detalls és probable que no n’atengui molts altres que són els que fan possible l’èxit d’un negoci.

Els correctors professionals t’expliquen com, amb la crisi i per reduir costos, s’ha abaixat el nivell de qualitat de les correccions i que es fa un ús indegut de les eines automàtiques. Quan el cost de correcció i traducció representa un percentatge alt del cost de producció de determinats materials, pots entendre la retallada. Però no parlem de publicar un llibre sinó d’elaborar un cartell amb poca quantitat de text. Una correcció d’aquesta mena no costarà mai més de 20 euros ni s’hi trigarà més de 40 minuts. Aquesta xifra representa una part ben ínfima del cost de la campanya. El que sí que tindrà un gran cost serà la substitució dels cartells, si l’empresa decideix fer-la (3) i/o assumir el cost en la reputació davant els potencials clientes.

Estic convençut que el cartell sí que va passar per les mans d’algun advocat perquè validés el compliment de la legislació vigent en matèria de publicitat i del sector assegurador. Amb això, l’asseguradora vol evitar la multa per publicitat enganyosa. Incomplir les normes de la llengua no està penat per la llei, però el descrèdit de la marca i el cost econòmic pot ser igual o més alt que si es tractava d’una multa.

Amb les presses i els pressupostos retallats, cometem sovint l’error de voler fer més del que hem de fer. Els marquetinians segurament serem els més indicats per vigilar que es compleixi el manual de la marca. Però deixem les paraules als experts, no ens vindrà de 40 minuts ni de 20 euros.

(Reproducció, per suggeriment de Tercer Segona, d’una adaptació de l’article publicat el 25 octubre 2012 al bloc The White Blank, de Vicenç Àlvaro)

+ + +

(1) Vaig incloure aquest mateix exemple en el meu recull de nyaps publicitaris (al final de l’article).

(2) Hi havia encara al text una tercera errada, en lletres més petites. En una cantonada del cartell es deia: «Sense desdes». En català desde s’escriu des de.

(3) Els cartells van estar només uns dies penjats, menys d’una setmana, i de seguida es van retirar. Un mes després van tornar a aparèixer, ja sense errades. És fàcil d’imaginar la quantitat de diners que va costar l’operació, i l’alt preu que devia pagar la persona responsable del disbarat inicial (qui fos responsable de la decisió de no corregir aquell text).

La il·lustració és de Peter Barron Stark Companies.