dimecres, 19 de gener de 2005

Els problemes del castellà

Diu que el català està en perill. I és clar que sí, sempre ho estarà mentre duri la submissió a un estat que no sols no fa res a favor de la nostra llengua –que ja seria un motiu per queixar-se’n– sinó que hi fa tot el que pot en contra.

Però avui estic de gaita i duc molta pell morta. Amics, el castellà també té problemes. Ahir vaig veure en un pàrquing, al parabrisa d’un cotxe, la nota següent, escrita amb lletra cal·ligràfica en un pòstit groc:

Por fabo
Apease al pila
sino llo no puedo
salir nientra

Analitzem-ho. La primera ratlla és clara. De la segona, no he sabut desentrallat la paraula “Apease”, però deu significar una cosa com “arrímese”. La tercera ratlla sembla evident, sense problemes. A la quarta, sobta que l’autor de l’escrit, si ha encertat a posar la “r” final de l’infinitiu “salir”, no hagi seguit el mateix esquema amb el verb “entrar”.

La reproducció de l’escrit us asseguro que és ben fidel. Ja us dic que el text és escrit amb molta cura, i es distingeix perfectament el traçat de cada lletra.

Suposo que de notes com aquesta n’hi deu haver cada dia milions en tots els idiomes del món, i no se n’han de treure conseqüències més enllà de la de fer-ne una mica de broma. Déu nos en guard, que aquest pòstit caigués en mans d’un dels profetes de calamitats de Madrid, que veuen cada dia en perill la llengua castellana a Catalunya! Com si l’elefant endevinés un perill per a la seva salut en l’activitat feinera de les formigues que es preparen per l’hivern, un hivern que en el nostre cas es perllonga tot l’any i durant molts i molts anys.

Tranquils, senyors genocides lingüístics i culturals, la llengua castellana a Catalunya gaudeix d’una salut de ferro..., a còpia d’imposar-se cada dia si us plau per força a la llengua local.

Però avui volia xauxejar, per un dia que estic de bona lluna...


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)