El País no és el meu diari de capçalera, però sí que el compro els caps de setmana i altres dies de tant en tant. Van fer fora del suplement cultural Babelia un dels crítics literaris que gairebé tothom considerava més valuosos –a mi no em convencia, la veritat– perquè havia gosat treure els drapets al sol d’un llibre publicat per l'editorial Alfaguara, del grup PRISA. Es van inventar que l’11-M hi havia terroristes suïcides als trens d’Atocha i que el PP volia suspendre les eleccions –això era força versemblant, d’altra banda, però ells s’ho van inventar. Ara han mogut un sagramental contra el president del BBVA i el de la CNMV, la anomenada Comisión Nacional del Mercado de Valores –i ja m’està bé–, però ho han fet inventant-se dades, i això no fa per ells. I sempre van del bracet, en aquests temes, amb la cadena SER i Canal+. Escriuen els guions del que ha de dir i fer el president del govern, i com i fins a quin punt ho ha de dir i fer, i si no ho diu i ho fa exactament com ells han assenyalat i després alguna cosa no surt bé, fan: “Ho veuen? Nosaltres ja ho havíem dit.” Fan campanyes. Fan de Pep Consciències. Són irritants.
Ja fa anys vaig escriure –i es va publicar– que el pitjor d'El País, amb tota la seva ben guanyada credibilitat i el seu prestigi, és que s’aprofiten d’aquestes armes per enganyar amb mitges veritats. Això ho han fet sempre: utilitzar el prestigi per catequitzar. Fins a cert punt, ho trobo inevitable i fins i tot lògic. Però ara, últimament, cauen en defectes que eren propis d’altres diaris i als qual semblava que ells estaven immunitzats: segons com, menteixen. I no són equivocacions, perquè no rectifiquen quan se’ls fa veure que allò que han dit no era cert. Per tant, menteixen descaradament. I utilitzen el defensor del lector –últimament defensora, però ara ha plegat i no sé qui serà el pròxim o la pròxima– per canalitzar unes quantes rectificacions grosses, no totes, que potser haurien d’anar amb grans titulars a la portada del diari.
És el començament del final?
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)
dimarts, 25 de gener del 2005
Què passa a El País? Què passa a PRISA?
Etiquetes de comentaris:
comunicació,
deontologia,
El País,
Grupo Prisa,
premsa,
rectificació