Gràcies, Països Baixos

Esperem que el cop de porta dels neerlandesos se senti amb prou claredat. Els motius pels quals han votat no, en bona part, no són els meus ni els de molts catalans que vam votar no, però això m'és ben igual. Penso que els catalans hem d'estar força contents, perquè ens estimem Europa i no volíem un tractat que ens menystenia. Amb aquest no francès i neerlandès no hem avançat, certament, perquè ara falta saber què passarà. Cal esperar que els polítics responsables d'un tractat com el que ara s'ha rebutjat faran marxa enrere i presentaran una altra proposta. Però és clar, això seria així si la política fos una disciplina seriosa, que ara com ara no ho és. En qualsevol cas, hem aturat el cop: no es començarà a construir una Europa sense nosaltres. Aconseguirem que "la pròxima Europa" sigui més respectuosa amb els nostres drets històrics i actuals?

(I ja que hi som, un recordatori: Holanda és només una part dels Països Baixos; els súbdits d'aquell país s'anomenen neerlandesos; els holandesos són només els habitants d'Holanda, uns territoris del nord-oest dels Països Baixos.)

((Afegitó posterior: em diu una amiga holandesa que es pot dir "Holanda" com a sinònim de "Països Baixos", sense cap problema, que així es fa en tots els idiomes. Diu que és com anomenar "castellà" l'idioma "espanyol", o a l'inrevés: són sinònims. Qui té boca s'equivoca.))


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)