Villatoro la clava

Mireu que ben dit:

«El Govern potser recorre en ocasions a una retòrica nacionalista, però per portar a terme una política -la del PSC- estrictament autonomista. És la proposta socialista per a l'Estatut: Catalunya és una nació que es constitueix en comunitat autònoma. Segons la meva impressió, en la política del tripartit el nacionalisme hi posa la retòrica, algunes paraules, però les aliances, les polítiques, els plans comunicatius, fins i tot part dels gestos s'inscriuen en un horitzó postnacionalista, que és el del president Maragall. Cert, Maragall no és un antinacionalista. Però tampoc és un nacionalista. Jo diria que [...] el debat nacionalista l'avorreix. És un postnacionalista.» (Vicenç Villatoro, El Periódico, 22 juny 2005)

Mira que força sovint no estic d'acord amb Villatoro, però en aquest cas no sols la clava sinó que a més, d'alguna manera reconeix que la concepció de la política -catalana, en aquest cas- com una pura estratègia i no com un servei als ciutadans ja ve de lluny. Diu: «Ja fa temps que en el debat polític està molt buscat el paper de víctima. El perseguit, el perjudicat, es considera convencionalment dipositari automàtic de la raó. Certament, el nacionalisme català també ha jugat de vegades aquesta carta. I la discussió [...] ha acabat sent una competició sobre qui es mereix més el títol de víctima oficial. Els memorials de greuges comparats acaben sent els mèrits en una carrera a veure qui és més víctima.»

Ja va bé, ja, que els convergents facin una mica d'autocrítica. Si no, a vegades sembla que encara no sàpiguen per què no governen. I si han de tornar a governar (en cas que no desapareguin com la UCD, que és el que passarà si Trias, l'última esperança que els queda, no aconsegueix ser alcalde de Barcelona d'aquí a dos anys), va bé que prenguin nota, des de fora, de com no s'han de fer les coses. De moment, el govern actual i l'anterior fan si fa no fa el mateix: molta xerrameca, molt soroll de boixets, una mica de peix al cove a Madrid... i para de comptar.


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)