dimecres, 6 de setembre de 2006

Aire condicionat

Ja veig a venir que estaré tota la tardor, l’hivern, la primavera i fins i tot l’estiu que ve, fins que torni a agafar vacances, mig refredat, o del tot, perquè així com abans anava a la feina a peu, ara hi vaig amb metro. Com sabeu, dins les estacions del metro puja la temperatura respecte al carrer almenys cinc, sis o set graus, perquè lògicament els combois expulsen l’aire calent dels aparells no sols dins dels túnels, sinó pertot el recorregut. I a més faig transbordament. De manera que si al carrer estem a 25 graus, com passa aquests dies, a les estacions la temperatura puja a 32, arriba el metro i baixem a 20, deixes el metro i tornes a estar a 32, surts al carrer i estàs a 25, entres a l’estació altra vegada a 32, puges al metro i novament 20, en surts a 32, puges al carrer i en són 25. Deunidó, per als que som al·lèrgics als corrents d’aire i als canvis de temperatura. Vaig tot el dia que em pengen els mocs del nas i amb la gola enrogallada. Qui ho va dir, que els homes som més valents davant el fred i les dones més porugues? A casa, era la mare la que passava calor sempre, fins al pic de l’hivern. I jo també era així... fins que vaig fer els 40.

Encara sort que al despatx no hi ha aire condicionat.


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)