dissabte, 31 de maig de 2008

Etiquetatge

Hi ha 149 lleis espanyoles que imposen el castellà en l’etiquetatge dels productes que es venen a Catalunya. En canvi, hi ha una única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d’origen) que obliga a etiquetar almenys en català, i no es compleix en molts casos. Les 149 lleis impositives del castellà s’acompleixen sistemàticament, per por de les sancions –poca broma, amb el poder de l’Estat–, i abasten gairebé tots els productes comercials.

Cal insistir que fins i tot des de la perspectiva constitusional les competències en consum són de la Generalitat de Catalunya. I doncs, el règim d’excepcionalitat legal que pateix la llengua catalana en matèria d’etiquetatge és voluntat del govern català, que no sols no és capaç de fer complir ni tan sol la seva única llei sinó que tampoc és capaç de fer-ne de noves que contrarestin les espanyoles. O encara que fos només replicar-les: «allà on diu “castellà”, hi ha de dir “català i castellà”».

Aquesta informació ha estat distribuïda per la Plataforma per la Llengua, amb la qual col·laboro. Els comentaris són meus. Em direu: això és sagnant. Contesto: sí. Ezelqueià.


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)