Com tot bon ciutadà que paga els seus impostos, l’any passat vaig demanar dia i hora per fer la declaració de la renda del 2008 en una oficina de l’Agència Tributària. Havia venut el pis i la plaça d’aparcament que tenia a Barcelona i n’havia comprat un de nou en una altra ciutat. No en vaig treure cap guany, ja que ho vaig reinvertir tot i em vaig hipotecar per 40 anys. Quan la senyoreta que em va fer l’esborrany em va dir que havia de pagar uns 6.000 euros, gairebé em vaig posar a plorar. Després d’una estona mirant els papers, vaig decidir repassar-ho tot tranquil·lament a casa. Al cap d’unes quantes hores, a mi em sortia que havia de pagar 3.500 euros. Vaig tornar a Hisenda, on aquella senyoreta va repassar la declaració i em va dir que potser s’havia equivocat, que aquella quantitat de 3.500 euros era la correcta.Per estar-ne més segur, vaig anar a un gestor, i ara ells me n’havien de tornar 1.500. Segons el gestor, no hi havia beneficis al tractar-se d’una reinversió. Així que vaig presentar la declaració. El gener del 2010 em va arribar un requeriment d’Hisenda que deia que havia de pagar 1.300 euros, i que no em corresponia deducció per reinversió. El gestor va anar a Hisenda, on li van dir que la persona que havia revisat la meva declaració havia aplicat malament la normativa i que la deducció per reinversió era correcta. Per tant, el gestor va demanar per escrit la devolució de 1.500 euros. El 12 d’abril vaig veure al meu compte del banc un ingrés d’Hisenda de 69 euros en concepte de «Renda 2008». Deu dies després, vaig rebre la resposta a la carta del gestor: ja no puc reclamar, tret de per via administrativa. En resum: ¿quants diners van a les arques públiques per errors que ens perjudiquen?
(El Periódico, 30 abril 2010)
