Diu que un metge haurà de mantenir un nen fins al 25 anys «per haver fallat en l’avortament». A part, [...] l’han condemnat a pagar 420.000 euros «per rescabalar els danys morals de la víctima [la mare]».Si tot va bé, doncs, a partir d’ara, cada mes, al compte corrent de la mare del nen que no havia de néixer hi arribarà un ingrés. En el concepte, potser hi posarà «danys morals» o «indemnització avortament». I potser la mare estalviarà aquests diners en una llibreta perquè el nen, de gran, en faci el que vulgui. Però, qui sap, potser les circumstàncies fan que la dona necessiti els diners que li arriben cada mes [...]. I si és així, potser un dia, amb una amiga, comentarà, com qui no vol la cosa: «Aquest mes vaig molt justa. Aviam si demà, que és dia 1, cobro l’avortament d’en Pau...» Posem que es diu Pau, el nen.
I el cas és que el nen Pau anirà creixent. I un dia potser li preguntarà a sa mare d’on surten els diners que els mantenen. Qui els envia? I ella, esclar, pot optar per dir-li una mentida. Però el que és lògic és que no li amagui la veritat. «Mira, fill, quan em vaig quedar embarassada de tu em vaig veure obligada a avortar, però el metge es va equivocar i vas néixer.» I li explicarà que avortar no ho vol fer ningú. I que quan volia avortar ell no era ell, encara, i per tant no és que volgués «matar-lo». I que ara és molt feliç pel fet de tenir-lo, que no podria viure sense ell, però el metge, com que es va equivocar, paga l’error amb diners. I segur que li farà petons del tot sincers.
I aniran passant els anys i el nen anirà creixent. I arribarà finalment el dia que en farà vint-i-cinc i s’acabarà la paga. Però aleshores ja tindrà l’edat legal per fer amb la seva mare el que ella va fer amb el metge: demandar-la per danys morals.
(Extracte d’un article publicat al diari Ara, 28 maig 2012)
