dimecres, 7 de juny de 2006

Contrastada solvència lingüística

Avui és un d’aquells dies que et lleves, fas un cop d’ull al diari i t’engreixes un parell de quilos abans d’esmorzar:

«El lingüista valencià Eugeni S. Reig m'ha escrit una carta que reflecteix, un cop més, la descurança amb què el Principat tracta, lingüísticament, els seus veïns valencians, o, si ho volem, l'oblit sistemàtic de les solucions del dialecte occidental. Diu que va sentir, a Catalunya Ràdio, com Artur Mas, Antoni Bassas, el president Maragall i diverses persones, feien ús continuat del mot passota (mot amb què s'increpava, precisament, el president Maragall). Reig s'escandalitza, amb raó, de l'ús reiterat i innecessari d'un castellanisme cheli, quan al País Valencià existeixen menfotisme i menfot, expressions que no sols són vivíssimes i actuals, sinó més acostades al que volien dir els tertulians que no l'antiquat i castís passota. Reig explica que gent com Joan Solà, Ramon Sangles o Pere Saumell, de contrastada solvència lingüística, usen el menfot i el menfotisme en els seus escrits; ho aprofita per exposar que estaria molt bé que entressin en el diccionari normatiu.» (Isabel-Clara Simó, Avui 7 juny 2006)

«De contrastada solvència lingüística». Joan Solà és catedràtic de filologia i segurament l’expert número 1 de tot el domini lingüístic català. Ramon Sangles és el director de la revista Llengua Nacional, entre altres moltes coses que fa i promou. Pere Saumell és... Qui és Pere Saumell? Doncs això. És com l'acudit aquell antic, que una formiga va per la selva amb un elefant i tot d'un plegat es giren i la formiga diu: quina polseguera que aixequem, eh?


(No tornaré a parlar del tripartit)
(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)