La casa sota la sorra

L’altre dia parlava d’El zoo d’en Pitus i mentre escrivia allò pensava que hi havia una altra història de l’època que em va arribar molt endins, que era La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, un dels fundadors de la revista Cavall Fort. El llibre de Carbó també ha fet ara els quaranta anys. Se n'han fet 72 edicions i se n'han venut milers i milers d'exemplars. Un altre referent important de la infantesa. Quins records: en Pere, en Henry, el senyor Ti... I quins valors més actuals (perquè són de sempre): el preu de la vida i de la mort, els bons que no són tan bons i els dolents que no són tan dolents (tret del senyor Ti), les suposades diferències ètniques, els prejudicis socials...

Que important és començar la vida amb bones lectures. La fitxa del llibre que us he enllaçat –una fitxa excessivament PC, pel meu gust– diu que és una lectura recomanable a partir dels 14 anys. Naturalment, no hi estic d'acord i em sorprèn la recomanació. 14 anys! Si jo el vaig llegir a casa que en tenia 8! Voleu dir que els meus pares eren tan poc responsables? I la gent de Cavall Fort, també?


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)