dijous, 19 de juliol de 2007

De bracet

De vegades penso, seriosament, que el PSOE i el PP van de bracet, amb pactes secrets de sotamà, pel que fa al tractament dels «fets diferencials» peninsulars. O si no hi van, com si hi anessin, perquè de fet el PSOE s’aprofita constantment dels escarafalls histèrics del PP a cada petita modificació de l’statu quo, per xicoteta que sigui. Ja els va bé que els altres cridin, i tant. Fan de mosso bo sabent que al darrere vindrà el mosso dolent de la comissaria de les Corts que impedirà que hagin de complir les seves promeses. Si no hi ha ningú que mogui els fils d’aquest muntatge, més amunt –els anomenats poders fàctics, el gran capital–, sembla clar que cada pas que fa el PSOE el fa esperant sempre que tot seguit el PP muntarà un sidral i, per tant, aquell pas no serà possible «com nosaltres voldríem»: «Ja veieu que teníem bona voluntat, però mira com s’han posat aquests.» I així van passant els anys, els lustres, els decennis i els segles.

(Afegitó del dia 20: ahir es va conèixer que Josep Piqué, líder del «PP suposadament català», plegava. Deixant ara per un moment de banda la corrupció consubstancial del sistema de partits que patim i de la seva manera malvada de funcionar, crec que Piqué, dins d’aquest món, era potser un dels polítics més vàlids de tots. És, a més, un molt bon parlamentari –en faig fe. Un home que podria estar en qualsevol partit dels grans, PSC o CiU, sense desentonar, encara més, destacant-hi força. Les seves idees d’ara, tan retrògrades i tan nacionalistes espanyoles, em semblen conjunturals: simplement entèn que ha fitxat per un equip i llavors ha de defensar aquells colors. El món dels polítics professionals és aquest: un mig-mig o un poti-poti entre convicció i manca d’idees pròpies, entre interès personal i cinisme, entre capacitat d’empassar-te un munt de gripaus propis perquè els del contrari fan encara més mala fila. Ficats, doncs, en aquest món brut i tal volta necessari, algú ha dit que si Piqué hagués caigut dins de CiU, ara seria president de la Generalitat. Potser sí. Resulta, però, que pels motius que siguin va acabar caient dintre el PP. El PP tenia, doncs, segurament el millor polític dels que estan en actiu a casa nostra i ficats dins el sistema –que ja he dit que és essencialment corrupte. I l’han fet fora! Llavors, des de la perspectiva seva, des de la perspectiva dels partits, els del PP no és que siguin només perversos, mentiders, cruels, genocides, xenòfobs, barroers... És que són idiotes.)

(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)