dimecres, 8 de març de 2006

Ja són aquí

Ja són aquí. No els faré propaganda de franc, ni posaré aquí un enllaç perquè tinguin més audiència. Em refereixo als CdeC, de nom tan semblant al d’aquell PxC que també deia que eren tan catalans i volien fer fora els nouvinguts, sobretot si eren de color. Aquests d’ara també són racistes, però no contra els de color, sinó contra els catalans mateixos que estimem la nostra llengua i intentem que sobrevisqui, siguem del color que siguem. Aquests d’ara només volen que els catalans callem i no pressionem més, que ens conformem amb el que tenim, que ens aplanem a una llengua de segona fila. Sí, parlo d’aquest grupet que ha nascut al voltant d’una gent que té nom de cursa, de pantà, de peix emperador i de fabricant de sabates. Diuen que a banda de les 199 que ja tenien han aconseguit 601 firmes de suport més. Ara els espero. Perquè jo vaig ajudar a crear un partit, fa tres anys, i els 700 primers vots van ser fàcils, no és que vinguessin sols però al final te’ls trobes, i llavors penses: “D’on han sortit, tota aquesta gent?” Però és que hi ha gent per a tot. És després que costa avançar, quan ja has esgotat els camins normals i ètics –família, amics, gent que et trobes pel carrer– de fer prosèlits. Nosaltres vam arribar a superar els 9.000 vots en les eleccions al Senat espanyol, les últimes a què ens vam presentar, i tot ho vam fer sense cap mena de suport mediàtic. A aquests, en canvi, no paren d’aplaudir-los des dels mitjans, no paren d’encoratjar-los i de fer-los el caldo gros. A veure, doncs. Perquè si no passen dels 9.000 vots, espero que finalment se n’aniran a casa i ens deixaran en pau, i sobretot –SOBRETOT!– els mitjans de comunicació no ens castigaran més amb les seves gracietes.


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)