dimarts, 8 de maig de 2007

Segon diari de campanya (I): precampanyes il·legals

(És el segon diari perquè ja en vam fer un a les eleccions anteriors. En realitat és el tercer, perquè n’hi va haver un de primer que va sortir en forma de llibre amb aquest mateix títol, Diari de campanya. Però al bloc és el segon. O sigui que «Segon diari de campanya».)

I doncs, tornem-hi que no ha estat res. Nosaltres –corporativament– no estem de campanya, perquè complirem escrupolosament la llei i no parlarem en l’espai públic –aquí sí: això és el meu bloc, el mantinc jo i el llegeixen els meus amics, i jo puc fer el que vulgui a casa meva– dels nostres candidats ni de les nostres propostes fins quinze dies abans de les eleccions municipals.

I ja que hi som, per a la majoria dels mitjans de comunicació i també per a algunes instàncies oficials, sembla que hi ha tres, quatre, cinc o màxim sis candidats a ser alcaldes, i la resta no compta. Potser abans de començar caldria posar el comptador a zero, no? Però no, això és una ingenuïtat, els partits que manen, els que ja «han arribat» allà on volien, estan molt interessats que no hi hagi altres partits, perquè ells ja s’entenen i un altre partit a l’ajuntament respectiu seria un lio, perquè caldria explicar els tripijocs a gent nova. Sobretot els molesten els nous si és un partit que un dia els pot donar un bon ensurt a tots, perquè és el partit de la gent descontenta… tot i que la majoria de la gent descontenta encara no ho sàpiguen i es pensin, els qui només n'han sentit a parlar d'esquitllada, que és «un partit més».

La primera idea que se m’acut és que no és gens fàcil fer un diari de campanya en unes eleccions municipals. Perquè... de què parles? De l’Hospitalet? De Badalona? De Santa Coloma? De Tarragona? De Sabadell? Del barri del Carmel de Barcelona? De Ciutat Vella? De... Pedralbes? En fi, potser nosaltres ho tenim més a l’abast, perquè la nostra campanya té un sol punt que serveix per a tot arreu: el Manifest d’Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents. Un manifest ja clàssic, tradicional, aprovat en assemblea. I no cal tocar-lo, crec: servirà, si la cosa continua, per a molt temps. I si algú de nosaltres surt elegit, el Manifest serà conegut, perquè és l’únic punt del qual parlarem si som escollits, hi hagi les urgències que hi hagi allà on sigui. De fet, només llegirem el Manifest i prou. Per a les urgències ja hi ha altra gent.

He fet un poema absurd, perquè m’han dit que de vegades és una cosa que queda bé com a obertura d’un diari, en encetar la primera plana:

Tot són problemes mediàtics,
institucionals i burocràtics,
per a les candidatures petites!
Tot està blindat, maleïdes
autoritats!


(Primer diari de campanya)


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)
(Per què no escric)