dijous, 17 de maig de 2007

Segon diari de campanya (III): L’abstenció i el vot dels descontents

Hi ha molta gent en aquest país que el dia 27 no anirà a votar. D’aquests, una bona part són gent que està fins al capdamunt dels partits i de la manera que tenen de repartir-se el poder –la seva quota de poder, ja se sap que hi ha una altra quota fosca que és la d’uns altres que encara manen més–, i llavors els sembla que si s’abstenen els faran pessigolles. I s’equivoquen.

En canvi, tenen una alternativa abstencionista –que requereix, això sí, l’esforç d’anar a votar– que és Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei-ADD).

N’hi ha que defensen que abstenir-se és un càstig per als polítics, que sempre es queixen de l’abstenció. I tenen raó, però... heu pensat el que implicaria que aquest mateix càstig, aquesta mateixa cara de pomes agres que foten els polítics quan parlen de l’abstenció, l’haguessin de fer cada dia de cada dia perquè al seu parlament, al seu ajuntament, hi ha un escó –o més– que correspon als ciutadans que s’abstenen? Aquesta és l’opció d’Ei-ADD.

D’altres s’abstenen simplement per mandra, i a aquests no sé què dir-los: que després no es queixin.

N’hi ha que no s’abstenen i voten en blanc pensant-se que el vot en blanc és un vot de càstig. I s’equivoquen, perquè el vot en blanc, en democràcia, es considera un vot complaent, un vot que està d’acord amb el que decideixi la majoria, i la prova és que aquest vot en blanc no té cap mena de transcendència, i tampoc no la tindria si obtingués la majoria absoluta: el sistema s’ha blindat perquè no hi hagi vots de càstig institucionals que siguin efectius. Són els mateixos partits polítics “de sempre” els que ens han venut la història que el vot en blanc és un vot de càstig: perquè els interessa que els emprenyats votin una cosa innòcua com és el vot en blanc.

Per a aquests que voten en blanc i en realitat voldrien fer un vot de protesta, hi ha Ei-ADD.

N’hi ha que tenen la idea que per protestar de manera activa el millor que es pot fer és un vot nul, i llavors s’espremem el cervell pensant quina frase brillant escriuran a la papereta, o quin dibuix hi faran, o quin regal tan divertit i original ficaran dins del sobre. I no s’adonen que allò no serveix per a res: ni tan sols ho veuen els polítics, perquè aquell marró se’l mengen els que estan a les meses electorals, que evidentment l’única cosa que volen és acabar al més aviat possible el recompte i anar a sopar i a dormir.

Hi ha gent, si fa no fa la meitat de la ciutadania, que ja tenen decidit qui votaran el dia 27, i ho faran més o menys convençuts –alguns potser tapant-se el nas perquè votaran els que consideren que són “els menys dolents”. Doncs a aquests, felicitats, per molts anys. Sí, de debò, felicitats, perquè no us vull convèncer de res.

El missatge d’Ei-ADD no va adreçat a la gent que ja sap què votarà. Ei-ADD no vol fer que la gent deixi de votar el que tenia previst votar. Ei-ADD només vol cridar l’atenció sobre una possibilitat de vot que molts no coneixen: mostrar amb escons buits el descontentament d’una part de la ciutadania. Fer un vot de protesta com ho és l’abstenció però que duri tota la legislatura, que sigui realment efectiu: escons buits.

I els calés de l’escó, a una ONG. I punt.

(Ja heu vist el vídeo d’Ei-ADD?)

Segon diari de campanya (I): Precampanyes il·legals
Segon diari de campanya (II): Les llistes d’Ei-ADD


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)