Segon diari de campanya (VI): L’espot

Com es fa, si no tens mitjans, un espot publicitari d’un partit polític?

Quedes amb uns quants simpatitzants, amics, coneguts, saludats, el que sigui, que entenguin la idea d’Escons insubmisos - Alternativa dels Demòcrates Descontents. O sia, que siguin demòcrates descontents que fins ara segurament no votaven. És fàcil, perquè n’hi ha molts. Quedes també amb l’Ireneu i l’Àlex, que a més d’entendre la cosa, poden aconseguir una càmera i tenen un mínim d’experiència a l’hora de filmar, fer guions, muntar pel·lícules i tot això.

El dia que has quedat veus que ha vingut la Mar, el Jaume, el Sebastià, la Montse, el Víctor i el Leo per fer d’actors. Podria haver vingut més gent però tampoc no calia. No som un partit de masses ni ens interessen els líders ni els personalismes ni fer forrolla davant de la càmera. De fet, no som un partit o no tenim ganes de ser-ho: ens hi han obligat. Fins i tot, no som... Som una idea. Ens interessa el missatge. I prou.

Bé, tenim sis actors. Però en aquest cas no han de fer d’actors, sinó que simplement han de fer d’ells mateixos i explicar el que creuen més important del missatge d’Ei-ADD. Per això decidim que la Mar serà la protagonista perquè és la que fa més bé d’ella mateixa. També decidim tots plegats, amb l’ajuda i orientació paternal i/o fraternal de l’Ireneu, que és el que en sap però que tanmateix és bona persona, que hem de centrar-nos en un tema i parlar sobretot de l’abstenció. L’abstenció és un punt preocupant per als polítics professionals, però ells només hi pensen un dia cada quatre anys, l’endemà de les eleccions: la resta dels dies, que són 365 x 4 = 1.460, sembla que facin tots els possibles perquè l’abstenció creixi.

Comences a filmar. N’hi ha que ho fan més bé, n’hi ha que ho fan més malament. Fem unes rialles. Descansem. Respirem fondo. Ho repetim? Sí, va, repetim-ho. Una altra vegada? Sí, vinga. I al final, ho donem per bo. L’Ireneu i l’Àlex fan el muntatge. I al cap d’un dia, ja tens l’espot per enviar-lo als mitjans de comunicació i per penjar-lo a YouTube.

I aquí el teniu.

Oi que sembla que no sigui difícil?


Segon diari de campanya (I): Precampanyes il·legals
Segon diari de campanya (II): Les llistes d’Ei-ADD
Segon diari de campanya (III): L’abstenció i el vot dels descontents
Segon diari de campanya (IV): Els altres partits
Segon diari de campanya (V): «Confiança»


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)