Segon diari de campanya (II): Les llistes d’Ei-ADD

A mi m’ha tocat a Sabadell. A Ei-ADD les coses es fan diferent que en altres llocs. Com que el nostre programa electoral és prou senzill i el compartim totes les candidatures, el que fem és posar damunt la taula tots els noms, barrejar-los com si fos un joc de cartes, bufar una mica i anar apuntant candidats de manera bastant aleatòria a les llistes que hem d’omplir... No, és broma, però una mica sí que és així com dic.

I aquí parlo o escric fent servir la primera persona del plural i la veritat és que jo no he intervingut per a res en tota aquesta feinada, que ara són altres els que porten el dia a dia. Jo ja vaig fer el meu paper i ara sóc un simple militant de base –si això vol dir alguna cosa en una idea com la nostra– que procura no molestar gaire als que treballen. I no, deia «si això vol dir alguna cosa en una idea com la nostra» i no, no vol dir res: no hi ha militants sinó tan sols alguns voluntaris que fan el que poden. Jo faig de voluntari comentarista, per dir-ho d’alguna manera, i a més una mica a les palpentes, perquè una altra de les peculiaritats d’aquest grup de gent superheterogeni és que no hem de fer gaires reunions periòdiques i ni tan sols trobades, perquè tot està dat i beneït: el Manifest i para de comptar. Bé, sí, n’hi ha un parell o tres que penquen i es barallen amb les juntes electorals, les de zona, les provincials, les locals, etc., i miren de fer-se un foradet en els mitjans de comunicació per als quals només hi ha un parell o tres de «candidats-candidats», o com a màxim quatre o cinc a les ciutats més grans.

Segon diari de campanya (I): Precampanyes il·legals


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)