dimarts, 22 de maig de 2007

Segon diari de campanya (V): «Confiança»

Hi ha un partit que la seva propaganda per a aquestes eleccions és: «Confiança.» I també: «Confianza.» (Es veu que ho van escriure en català i llavors van pensar en el seu electorat i van dir: «Ui, que no ho entendran.» I llavors ho van escriure en bífid.)

«Confian...»

Ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha, HA!!!

Perdoneu-me.

És clar que als familiars enganyats de les víctimes de l’11-M –que en qualsevol cas es van morir quan ells manaven, per la seva negligència «antiterrorista»– i als centenars de milers de morts de la guerra que ells van beneir que comencés a l’Iraq també com una qüestió de «confiança» (havíem de fer confiança a determinats dirigents polítics), a tots aquests tot plegat no els deu fer gaire gràcia. O sigui, i ara seriosament, pel que fa a aquest partit, n’hi ha per plorar.

(L'última d'aquesta gent: el seu ex(?)cap diu avui mateix que qui no els voti votarà ETA. I aquest home va ser president de l'Estat espanyol durant vuit anys! Són gent malalta, de debò.)

O sigui que, com deia, pel que pertoca a aquests val més que plorem. I el tip de riure que ens hem fet ací dalt el traslladem i l’apliquem als altres partits «grans», que d’una manera o d’una altra també demanen als electors que es refiïn d’ells: «Nou alcalde, noves idees.» Ha, ha, ha. «Amb el canvi, tu hi guanyes.» Ha, ha, ha. «Treballo per a tu.» Ha, ha, ha. Els partits grans d’aquest país nostre són grups tancats i sectaris de gent amb tarannà franquista, prepotents, que només dialoguen amb els altres si els hi obliga l’aritmètica parlamentària. Però si no, quan tenen majoria absoluta o quan pacten amb altres per assegurar-se aquesta majoria absoluta, es comporten com si fossin uns «caudillos» revifats. I aquesta manera de fer la comparteixen tots, exactament igual. Potser no és culpa seva: els van ensenyar de menuts que governar es fa així. El problema és que ells ho ensenyen a les noves generacions, i ara ja hi ha en tots aquests partits gent molt jove, que no havien nascut quan el Franco ja era al calaix, que es continuen captenint de la mateixa manera.

I dels pallassos no en diem res, ni dels altres xenòfobs i resta de hitlerians, perquè fan pena i n’hi ha per plorar, com amb els de més amunt. Però no estenem la riallada als tots els partits petits perquè n’hi ha que ens mereixen tot el respecte, tant els independents que miren d’arreglar els problemes de les seves ciutats i pobles al marge dels partits grans com els que encara no han aconseguit representació i tant de bo tinguessin l’oportunitat de demostrar que no són com els altres.

Segon diari de campanya (I): Precampanyes il·legals
Segon diari de campanya (II): Les llistes d’Ei-ADD
Segon diari de campanya (III): L’abstenció i el vot dels descontents
Segon diari de campanya (IV): Els altres partits


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)