diumenge, 17 de gener de 2010

Jesús a Haití?

per Josep F. Mària

Després del terrible terratrèmol que ha assolat Port Príncep, un periodista cita un haitià, Pierre Marquise: “Quan es produeix una rèplica del terratrèmol, la gent plora i comença a cridar Jesús.” I el periodista diu: “Però Jesús no hi va. Si ho fes potser seria la primera vegada a la història d’Haití...” Quantes més situacions incomprensibles de dolor o de patiment d’innocents desperten en nosaltres reflexions com aquesta!

Crec que la primera resposta a tots aquests clams és el silenci. Callar, no buscar-hi raons. No hi ha paraules, no hi ha lògica, no hi ha déu que expliqui el dolor i el patiment. Però el silenci de las paraules obre pas al cor. Es el sentiment de la com-passió, en el seu significat més alt: patir amb. Si continuem escoltant aquest hoste interior, el cor ens bufarà una cosa com: “I tu què hi pots fer?” I al cap de poc ens hi posarem. L’esperit de la solidaritat hi serà habitant-nos, motivant-nos, transformant-nos.

Així, començarem a formar part del grup de bojos i boges que van fent de la solidaritat el seu estil de vida. En aquest col•lectiu descobrirem que hi ha de tot: ateus, agnòstics i creients de diverses religions. Gaudirem amb els seus testimonis, i potser compartirem amb ells les nostres motivacions. En aquest context, gosaré explicar que qui motiva la meva vida és justament Jesús de Natzaret: un home habitat plenament per l’esperit de la solidaritat, que va donar la vida per la gent, i que anuncià que el principal nom de la divinitat és, malgrat tots els malgrats que ens assetgen, Abbà, Papa, Pare bo i solidari. En el nom d’aquest pare, Jesús va arribar a dir: “Qui doni menjar a un d’aquests menuts me’n dóna a mi mateix.”

A partir d’aquesta convicció, que comparteixo amb altres cristians, goso dir que Jesús és a Haití. Patint, acompanyant (“la gent plora i crida Jesús”) i morint amb les víctimes. Animant la feina dels que ajuden aquestes víctimes. Infonent força i esperança als compassius. Inspirant les rauxes folles i obstinades de la solidaritat.

Però el meu argument cristià no em separa del periodista enviat a Haití. Perquè la seva feina de periodista allà és una forma bellíssima de solidaritat. Una abraçada, i tot l’èxit en la teva missió!

(Aquest article de J. F. Mària, jesuïta i professor d’Esade, Universitat Ramon Llull, s’ha publicat avui mateix al diari La Vanguardia)