Nazis, racisme, xusma

per Matthew Tree

Nazis. El 15 de setembre del 1935 el govern alemany va promulgar la llei de la ciutadania del Reich, que, entre d’altres coses, va impossibilitar l’accés de la població jueva als hospitals i serveis mèdics de l’Estat. Una llei comparable, en aquest sentit, a les que excloïen els afroamericans dels centres mèdics (blancs) nord-americans a la primera meitat del segle XX o a les que avui en dia prohibeixen que els immigrants indocumentats visitin els metges de la Seguretat Social a la Itàlia de Berlusconi.

Racisme. Cosa que ens porta a Vic, on s’ha volgut passar a aquesta primera fase, clàssica, del racisme institucionalitzat –i que les ingerències interessades de l’Estat no ens impedeixin dir les coses pel seu nom– que consisteix a excloure una gent fenotípicament identificable de la polis (en aquest cas, del padró i els serveis sanitaris que proporciona). I això ha tingut lloc en una ciutat coneguda per la seva capacitat d’acollida (sobretot a través de la llengua). De fet, Vic deu tenir la concentració més alt d’exestrangers catalanoparlants de tot Catalunya (aquest diari va dedicar un article a una d’elles, la veneçolana Derbi Marín, que en tres anys ha après el català i està ben integrada en la societat vigatana... i volien excloure-la del padró). Què ha passat, doncs?

Xusma. Josep Anglada, és el que ha passat. Aquest senyor vol l’exclusió dels sensepapers de tots els serveis públics sense excepció (segons va dir al consistori davant de les càmeres de TV3) i considera que la majoria dels immigrants de Vic són “xusma” (segons va baladrejar al congrés de PxC, el 2008). Ha donat ple suport, doncs, a la limitació de l’empadronament promocionada per l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal. A Anglada (i els seus votants) els importa un rave que hi hagi un munt de marroquins i africans i llatinoamericans catalanoparlants i integrats, a Vic: posats a triar, els canviarien de seguida per uns quants milers d’europeus occidentals que no saben dir ni “bon dia” (que a Catalunya, per cert, són legió).

És el fenotip, el que els molesta: al pa, pa i al vi, vi. I si l’alcalde els hagués fet la gara-gara tot aprovant el veto als exestrangers sensepapers al padró, aviat s’hauria començat a insultar, assaltar i negar feina a la “xusma” (si les institucions donen la seva benedicció a l’exclusió d’un grup ja considerat “aliè”, l’augment d’actes racistes quotidians n’és una conseqüència inevitable, segons afirma, entre d’altres, la historiadora Claudia Koonz a The nazi conscience, Harvard, 2003). Tant de bo que ningú no provi, ara, de revifar aquesta polèmica aparentment tancada, tot penjant uns cartells criptoracistes a les parets de Vic, a l’estil de les campanyes actuals que fan el BNP anglès (“Llocs de treball britànics per a treballadors britànics!”) o l’FN francès (“Defensa la teva identitat!”) o l’SVP suís (“No a la naturalització!”). Ara que hi penso, uns cartells prou semblants ja van aparèixer a Vic el 2008. Deien: “A Catalunya no hi cap tothom”. Els havia fet el partit unionista UDC. El de Josep Maria Vila d’Abadal.

(Avui, 24 gener 2010)