Una perla intemporal sobre l'inqualificable "servei" de ferrocarril que dóna l'empresa paraestatal espanyola Renfe a Catalunya. La cosa ve de lluny. Personalment puc afegir que a la línia Barcelona-Vic-Ripoll passa exactament el mateix. O sigui, Manresa no és una excepció, sinó una mostra del que és gairebé norma. Amb la benedicció especial d'Isabel II, Alfonso XII, Alfonso XIII, Niceto Alcalá Zamora, Manuel Azaña, Francisco Franco i Juan Carlos I, i tots els seus presidents de govern i ministres des del 1859 fins avui, als quals recordem tots els catalans amb tant d'afecte.
Igual que fa 150 anys
per Laia Curcoll
No hem avançat gens en 150 anys. Després d'avenços tan importants per a la humanitat com el descobriment de la penicil·lina, el telèfon, la ràdio i la televisió, la informàtica i mil i un invents més, pel que fa al transport públic seguim igual. Això és el que van denunciar ahir un grup de manresans usuaris de la Renfe que van voler commemorar els 150 aniversari de l'arribada del primer tren a la ciutat.
Aquell 3 de juliol de 1859 a les 10 del matí va arribar a l'estació de Manresa el primer tren procedent de la capital catalana. El trajecte de seixanta quilòmetres es va recórrer en 80 minuts. "Els mateixos 80 minuts que triguem actualment els usuaris de Renfe per anar a Barcelona", es queixa Helena Cerdan, una de les promotores d'aquesta reivindicació. Juntament amb una trentena d'usuaris més, van recrear l'escena inaugural per denunciar el funcionament del transport públic a Manresa. L'acte va complir el protocol: tall de la cinta i parlaments. Tot i que en aquest cas més que d'un parlament es va tractar d'un manifest en què els usuaris van demanar als dirigents manresans i comarcals "el coratge i la tenacitat que van tenir fa 150 anys".
Les principals reclamacions són l'escurçament del temps del trajecte i l'increment de les freqüències de pas "fins a fer el transport públic competitiu amb el viatge per autopista". Actualment surt un tren cada mitja hora els dies feiners i un cada hora els festius.
La companyia Renfe adverteix que en el mateix trajecte ara hi ha més parades que abans, i per aquest motiu la durada del trajecte s'allarga. També aclareix que l'entrada ferroviària a Barcelona només disposa de dos corredors amb túnel i que el coll d'ampolla actual de Rodalies -fins que no s'acabi el túnel del TGV per on també circularan els regionals- impedeix augmentar la freqüència de pas de trens.
El tren fa 21 parades abans d'arribar a Barcelona, excepte el semidirecte que no para entre Sant Vicenç i Terrassa. "No hi ha tanta diferència amb aleshores; en aquell temps feia 16 parades", explica Helena Cerdan, i conclou: "O sigui, que no és per això que triguem el mateix".
Després de llegir el manifest, una cercavila reivindicativa amb la participació d'un centenar i mig de persones va conduir el grup cap al casino, on hi va haver dues xerrades. L'historiador manresà Francesc Comas va explicar la importància que va tenir l'arribada del tren a la ciutat i Ricard Riol, en representació de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, va analitzar la situació de les comunicacions al Bages.
Els usuaris estan convençuts que part del problema consisteix també en el fet que les autoritats locals de Manresa i del Bages no han apostat pel transport públic ni l'han reivindicat prou. De fet, recorden que no hi ha cap autobús interurbà que connecti el centre de la ciutat amb l'estació de Renfe, que queda als afores, i que no hi ha alternatives a la Renfe a part de l'autobús, que depèn del trànsit de l'autopista, i dels Ferrocarrils Catalans, que triguen una hora i mitja fins a la plaça d'Espanya. Per això volen crear una plataforma ciutadana per a fer propostes de millora concretes per presentar a l'administració, tant local com catalana i estatal.
(Avui, 4 juliol 2009)
(La foto, de l'any 1910, és de l'arxiu Jaume Pons)
Una perla intemporal sobre l'inqualificable "servei" de ferrocarril que dóna l'empresa paraestatal espanyola Renfe a Catalunya. La cosa ve de lluny. Personalment puc afegir que a la línia Barcelona-Vic-Ripoll passa exactament el mateix. O sigui, Manresa no és una excepció, sinó una mostra del que és gairebé norma. Amb la benedicció especial d'Isabel II, Alfonso XII, Alfonso XIII, Niceto Alcalá Zamora, Manuel Azaña, Francisco Franco i Juan Carlos I, i tots els seus presidents de govern i ministres des del 1859 fins avui, als quals recordem tots els catalans amb tant d'afecte.
