dimarts, 28 de juliol de 2009

Una campanya anima que la @ s'anomeni ‘caragol’ en català

Ho han aconseguit algunes marques comercials, que per raons legals han hagut de canviar d’un dia per l’altre el nom de, per exemple, unes natilles o un detergent. Ha passat també amb paraules d’ús quotidià que, amb el temps, van anar adoptant noves formes fins que l’original va caure en l’oblit, com va ser el cas del football en benefici del futbol. Aquesta vegada, l’objectiu és canviar la denominació d’un símbol, el de @, conegut en català com a arrova i incorporat internacionalment com l’element que precedeix les adreces de correu electrònic. El propòsit és que adopti un to una mica més català –lleidatà, de fet– i passi a denominar-se caragol.

«En el fons, la idea no és original. Hi ha uns quants idiomes al món que ja anomenen cargol la @, com l’italià, el coreà, el bielorús i l’esperanto», argumenta l’advocat Ramon Arnó, especialista en noves tecnologies, que ha obert una pàgina a internet per recollir adhesions a la proposta (http://www.caragol.cat). La intenció és que, a poc a poc, «amb la complicitat de la gent i de manera simpàtica i divertida», es vagi implantant el terme caragol, en lloc del d’arrova, quan una persona faciliti a una altra l’adreça d’e-mail. La transmissió es faria, explica el promotor, mitjançant el sistema del boca orella.

No hi acaba d’haver consens sobre qui va ser el primer a utilitzar el símbol @. Hi ha qui sosté que van ser mercaders italians, que expressaven amb aquell signe una mesura de pes habitual a les seves transaccions, equivalent a 11,502 quilos. Segons va publicar recentment el diari britànic The Guardian, la primera representació escrita del símbol es troba en una carta enviada per un comerciant venecià el 1536.

La tesi aragonesa

Alguns altres estudiosos asseguren, per contra, que l’origen de l’arrova –amb la qual es mesura tant el pes com el volum– és en realitat catalanoaragonès. L’historiador Jorge Romance ha trobat una @ al document conegut com la Taula d’Ariza, que data de l’any 1448 i que reflecteix una entrada de blat de Castella.

L’aplicació informàtica del símbol va arribar l’any 1971 gràcies a Ray Tomlinson, el nord-americà […] creador també del telèfon mòbil. La seva idea va consistir a utilitzar un símbol integrat a tots els teclats, però que no apareixia als noms propis de les persones o empreses, ni tampoc dels servidors. «En molts llocs, al símbol se li van posar noms vinculats a animals. Alguns l’anomenen cua de mico, alguns altres cargol», segons assenyala Arnó.

(María Jesús Ibáñez, El Periódico 28 juliol 2009)